Premi Nacional per al Museu de Lleida després de l’“agressió”

BarcelonaEl Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) va anunciar dimecres els 44ens Premis Nacionals de Cultura i no es pot dir que no s’hagin esforçat en equilibrar totes les balances: al palmarès hi ha paritat, diversitat generacional, distribució territorial, el binomi tradició i avantguarda, i fins i tot una obertura inèdita cap a la gastronomia.

El president del CoNCA, Carles Duarte, va optar per no fer cap esment ni de la situació política catalana, ni tampoc de la inestabilitat cultural -amb una altra consellera de sortida-, però entre els premiats sí que hi ha una institució que ha viscut una polèmica de rerefons polític com és el Museu de Lleida, que el 2017 va veure com part de la seva col·lecció marxava cap a l’Aragó complint un mandat judicial i sota l’empara del 155. La consellera del CoNCA Pilar Parcerissas va destacar “la dignitat professional amb què el museu ha sabut tractar l’espoli de les obres de Sixena i com ho ha sabut transformar en un debat sobre la llibertat d’expressió”, exposant les obres prohibides a la fira Arco. Duarte va aclarir que el premi no s’ha d’interpretar “com una acció partidista” ni com “un gest de confrontació”, sinó com “la defensa i la reivindicació d’una institució cultural que ha viscut una agressió”. A més, va destacar la rellevància de la seva col·lecció i el pes específic que té al territori, tot i que només té 12 anys d’història. El director, Josep Giralt, va reivindicar que “la història també es pot explicar des de Ponent”.

Continuïtat cultural

Tres dels deu premis van recaure en l’àmbit de les lletres: el novel·lista Jaume Cabré, que ja havia rebut el Nacional de literatura el 1992, però curiosament per La granja, i ara ho fa per la seva trajectòria; la traductora i editora Maria Bohigas, que va rescatar el segell Club Editor, que enguany celebra 60 anys, i la fira d’espectacles literaris de Móra d’Ebre Litterarum. “Com que la literatura és una historia d’amor dels vius amb els morts, doneu el premi a molta gent que m’ha precedit -va dir Bohigas-. El més bonic és sentir-se baula d’una cadena”. Cabré va afirmar que gràcies al premi “podem sentir que el país pensa en nosaltres però que nosaltres vivim pel país”.

En les arts plàstiques s’ha premiat l’artista banyolí Josep Ponsatí, que va introduir el minimalisme a Catalunya amb les seves escultures efímeres i inflables, i Josefina Matamoros, ambaixadora de l’art català d’avantguarda a “un lloc tan difícil per la cultura” com la Catalunya Nord. Les entitats premiades són el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, sobretot per la conservació del seu arxiu, i la Federació d’Ateneus de Catalunya, que aplega 180 entitats.

La xef Carme Ruscalleda va agrair que la gastronomia “sigui reconeguda com a cultura a més de motor econòmic i salut”. I la hiperactiva pianista i compositora Clara Peya va desitjar “que la cultura i l’art evolucionin perquè puguin treure’m el premi de les mans persones que ara no tenen accés a aquest privilegi” .

Els premis, de 15.000 € cadascun, s’entregaran el 4 de juliol al nou Teatre L’Artesà del Prat de Llobregat. Llavors segur que hi haurà nova consellera, i potser un nou plenari del CoNCA, perquè tots els membres han esgotat el mandat i esperen un relleu que el Parlament mai els acaba de trobar.