El condol per la mort de Diana Garrigosa marca la cerimònia dels premis Ciutat de Barcelona

El condol per la mort sobtada de Diana Garrigosa ha marcat el començament de la cerimònia de lliurament dels premis Ciutat de Barcelona. L'alcaldessa, Ada Colau, l'ha definit com "una gran dona d'aquesta ciutat per mèrits propis, forta, lluitadora, valenta i molt estimada". Per a l'alcaldessa, els guardonats representen el model de ciutat "valenta i feminista". "No ens podem permetre el luxe de retallar en cultura i ciència", ha dit també l'alcaldessa, que ha recordat que l'Ajuntament de Barcelona dedica el 5% del pressupost a Cultura i la tasca que han fet per recuperar la cocapitalitat cultural amb Madrid, a més de reivindicar el potencial de la creativitat per "convertir les pors en esperances" en temps d'incerteses.

"Puixkin va trigar set anys a escriure Eugeni Oneguin i jo 10 a traduir-lo. Què hi farem!", va dir sorneguer el traductor Arnau Barios en recollir el guardó en la categoria de traducció en llengua catalana, mentre que Marta Marín-Dòmine va posar de relleu la voluntat de Barcelona de ser "ciutat d'acollida". "Quan l'equilibri sigui real, podrem parlar de valor i d'igualtat d'oportunitat", van dir les representants de Dones Visuals, premiades per voler transformar "els imaginaris androcèntrics". L'artista Mireia Sallarès va ser una de les premiades que va donar un to polític al seu discurs i va dedicar el guardó a "totes aquelles persones involucrades en la lluita antifeixista". També va fer-ho Joan Benesiu, premiat per Serem Atlàntida en la categoria de literatura catalana, quan va reivindicar el valor de la cultura en uns temps a Europa "que no són bonics" i va recordar els presos polítics.

Altres premiats van ser Betevé, per la cobertura de les protestes per la sentència dels líders independentistes; els arquitectes del Centre Esportiu Municipal Turó de la Peira, Anna Noguera i Javier Fernández; l'escriptora Marta Marín-Dòmine, per Fugir era el més bell que teníem (Club Editor); l'artista Mireia Sallarès, pel projecte sobre l'amor a Sèrbia Kao malo vode na dlanu (Com una mica d'aigua al palmell de la mà, en serbi); la companyia de circ Baro d'Evel, per l'espectacle Falaise, i els músics Chicuelo i Marco Mezquida, pel disc No hay dos sin tres.