Marta Esteve: "El Premi Lluís Carulla detecta projectes i idees culturals innovadors"

BarcelonaAl llarg dels anys, el Premi Lluís Carulla ha anat evolucionant cap a "un ecosistema d'impuls" i enfocat en "projectes culturals que busquen un impacte social", tal com explica Marta Esteve, directora general de la Fundació Carulla. El dimarts 19 de novembre, en un acte a l'Ideal Centre d'Arts Digitals de Barcelona es coneixeran els guanyadors del 2024, tant en la categoria de millor projecte, dotada amb 60.000, com en la de millor idea, dotada amb 25.000. També s es lliurarà el Premi Francesc Candel, dotat amb 15.000 euros, a un projecte artístic de cohesió social, acollida i integració de persones immigrants.

Quin balanç en fas, de les quatre edicions del Premi Lluís Carulla?

— Fan una funció d'observatori, de detectar projectes i idees innovadors, com Nilak, que va guanyar el premi el 2022 i que després va ser Premi Nacional de Cultura. O com Catalunya Freestyle, la competició de rap en català, que va omplir la plaça Catalunya a la Mercè, quan ningú s'imaginava que podia haver-hi una competició estable de freestyle en català. Són projectes culturals amb impacte social que tenen una vocació de transformar la societat o que donen resposta a algun repte. A vegades ens diuen: "És que això són projectes socials". No, no. Catalunya Freestyle és un projecte cultural, que, això sí, té un gran impacte social: en la llengua, en la participació dels joves... O Nilak, aquesta carpa d'arts escèniques que viatja pel 26% de comarques de Catalunya que no tenen equipaments d'arts escèniques, és una fórmula innovadora que té un impacte social i en el territori, però és un projecte cultural.

Els premis són al millor projecte i a la millor idea. Com diferencieu un projecte d'una idea?

— Un projecte és quelcom que s'ha provat, que se n'ha fet un miniestudi de viabilitat i que s'ha vist que pot funcionar, més o menys. En canvi, amb les idees és com dir: tingues una idea i presentar-la. No cal que tinguis res.

Catalunya Freestyle va guanyar el premi a millor idea, no a millor projecte.

— És que Catalunya Freestyle no era res. Ells van venir amb una idea: utilitzar el rap en els barris més vulnerables com a eina de cohesió social entre els joves. S'havia provat, però no va acabar de funcionar... I aleshores vam pensar en l'opció de fer-lo en català, perquè hi hagués una competició estable en català. Van començar a provar als parcs: en plena Gold Battle, 10 minuts de rap en català. Jo pensava que no sortirà ningú, I sí! De sobte hi havia gent rapejant en català.

El Catalunya Freestyle el vaig veure l’any passat a la Fabra i Coats.

— Sí, va ser l'estrena. I dius, que bé, no? I que potent, perquè hem pogut treballar junts. Perquè era una idea que ha evolucionat.

El premi també contempla "l'acceleració de projectes".

— Enguany hem creat l'acadèmia del Premi Lluís Carulla: quatre divendres de formació intensiva sobre què són els projectes culturals amb impacte social. L'últim dia vam estar treballant amb vint projectes, i els dèiem: com t'imagines d'aquí a uns anys? I tots s'imaginaven en petit. I els deia: tinc la sensació que us mireu tots el melic. I si fem l'exercici de mirar lluny? Fer una obra en un institut i prou no és transformador. Transformador és imaginar-s'ho al 20% dels instituts de Catalunya. Amb els finalistes modelem més el projecte, la idea, per acabar de donar-li forma conjuntament. I, després, amb els guanyadors, hi treballem plegats durant dos anys. Llavors és quan provem, ens hi posem, anem a veure la consellera que toqui... I els ajudem a treballar un model de viabilitat.

De les 145 propostes d'aquest any, quantes eren idees o projectes relacionats amb la llengua?

— No n'hi ha hagut gaires, de propostes relacionades amb la llengua.

Però entre els nou finalistes n’hi ha un parell.

— Perquè ens interessa molt aquest tema i tenim sensibilitat lingüística. Sí que hi ha moltes propostes de festivals, sempre. Som un país molt de festivals. I moltes propostes de cultura i educació, de projectes de teatre per treballar tems com l'assetjament a l'escola. També es nota que cada convocatòria marca l'anterior, perquè se'n presenten propostes semblants. Nilak va marcar una manera de fer, i ara hi ha molt projecte itinerant. També va passar amb el Mòdul de l'Hospitalet de Llobregat, que ara s'està replicant a tres llocs més i té un punt d'itinerància.

Quin tipus de projecte trobes a faltar?

— A vegades crec que hi falta ambició, potser perquè al sector de la cultura hi ha poca inversió. Ens costa molt pensar que un projecte pugui tenir recorregut i pugui ser realment un gran projecte. I ho entenc, que passi. Ho entenc. Fins i tot a Nilak, que ha estat Premi Nacional de Cultura i té el suport de les diputacions, de la Generalitat i de la fundació, l'equip impulsor no viu del projecte. Molts projectes d'aquests depenen de les persones que els duen a terme; hi ha gent molt potent que creu en el poder de la cultura per generar cohesió social i esperit crític, i és gràcies a aquesta gent aquests projectes són possibles.

I com és la relació amb les administracions?

— Fundacions com la nostra poden servir de laboratori de proves. Tenim la capacitat d'assumir riscos i d'acompanyar els projectes. Però seria molt important una aliança pública o privada perquè quan trobes un projecte que funciona, com Nilak o Catalunya Freestyle, cal que puguin tenir continuïtat. Ostres, tots estem molt preocupats per la llengua, oi? Doncs tenim un Catalunya Freestyle que ho peta. Aquest projecte hauria pogut no sortir, però aquest risc l'assumim nosaltres com a fundació. Però quan funcionen, crec que seria molt profitós que l'administració els pogués ajudar a continuar.

Les administracions són poc receptives a participar en projectes que no són seus?

— No sé si és això, o és que, a vegades, les maneres de fer són tan d'una manera que els costa ser flexibles. Un projecte com Nilak no pot ser que no sàpiga fins al setembre si tindrà els diners de les subvencions, perquè ha de començar a treballar al gener. Volem tenir aturat un projecte així? O Catalunya Freestyle: el potenciarem o el deixarem caure? No sé si en som prou conscients, de l'impacte que tenen.