Honors per al gran dialectòleg català, Joan Veny i Clar

BarcelonaEl Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’aquest any continua la línia dels reconeixements a Joan Coromines i Antoni Maria Badia i Margarit, guardonats els anys 1984 i el 2003, respectivament. El filòleg mallorquí i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona Joan Veny i Clar (Campos, Mallorca, 1932) va ser guardonat ahir “pel seu compromís amb la llengua de tot el domini lingüístic català”. Veny va recordar en el seu discurs Badia i Margarit, que va ser el seu “mestre, mentor i amic” i va parlar també de Joan Coromines, que considera un “gran geni mundial de l’etimologia no només catalana i hispànica, sinó europea i mundial” i de qui ha completat la seva tasca “en la mesura de les meves possibilitats”. El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes “és el reconeixement de la feina feixuga, constant i sovint no prou reconeguda de l’estudiós -va afegir l’historiador Lluís Duran, membre del jurat-. Joan Veny i Clar ha trepitjat el territori i ha omplert centenars de fitxes”.

“Té el premi merescut de sobres, per tota una vida dedicada a l’estudi de la llengua, en el seu aspecte dialectal, històric, etimològic; des l’estudi de les paraules concretes a una visió general”, afirmava el filòleg Joaquim Rafel i Fontanals, un dels deixebles i col·laboradors de Veny i Clar, a qui Muriel Casals va definir com “un autèntic savi”. “Ha fet que la llengua catalana tingui un nivell d’estudi de qualitat en els aspectes com l’onomàstica i la dialectologia, que si no, no tindria”, afegia. El Premi d’Honor, concedit per Òmnium Cultural des del 1969, està dotat amb 15.000 euros i una escultura d’Ernest Altés. L’acte de lliurament se celebrarà el 8 de juny al Palau de la Música. L’any passat la figura reconeguda per la seva contribució exemplar a la vida cultural dels Països Catalans va ser Raimon, el primer músic que va rebre el guardó, i el 2013 va ser el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, que també era el primer dramaturg a tenir aquest reconeixement.

L’emoció de les paraules noves

“He fruït de la feina immensa de l’estudi de les paraules, sobretot estudiant d’on venien, trobant una paraula arraconada en un petit dialecte i cercant el seu origen i la seva evolució, entrar a la seva entranya, i també m’he emocionat trobant paraules noves”, va dir Veny, doctorat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona el 1956. La gran obra del flamant Premi d’Honor és l’ Atles Lingüístic del Domini Català, que dirigeix amb Lídia Pons, un projecte impulsat als anys 60 per Badia i Margarit i Germà Colón, i que es basa en la recopilació i l’estudi de material lingüístic i etnogràfic procedent de 190 localitats de tot el domini lingüístic. Se n’han publicat sis volums, però la finalització està prevista pel 2022.

“És una personalitat d’una dimensió internacional i una gran persona -deia el professor i membre la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans Isidor Marí-. Té una dimensió de mestre, més enllà de la de professor i savi, de persona molt especialment preocupada per la formació dels seus deixebles, de les noves generacions de filòlegs. I això es manifesta en una voluntat de divulgació molt assequible: l’atlesmonumental que està acabant està acompanyat d’un Petit Atles Lingüístic del Domini Català molt més didàctic”. Joan Veny va ser, també, el president del Consell Supervisor del Termcat entre el 1990 i el 1993 i entre el 2002 i el 2014. “S’ha de destacar en aquest cas que no ha treballat sobre la llengua antiga ni sobre la llengua dialectal, sinó sobre la llengua que està creixent i canviant avui en cada moment: els neologismes, els nous mots que surten. Aquesta tasca és extraordinàriament important per tenir una llengua posada al dia”, recorda Marí.

A més de la seva tasca com a filòleg, Joan Veny ahir també va parlar de la situació del català i del futur de la llengua: “Estem en moments difícils i espero que hi hagi un futur més o menys pròxim de llibertat que ens permeti de viure una llengua en tota la seva normalitat”. “Al Principat hi ha molts problemes però hi ha possibilitats -va afegir-. Però a les Illes Balears les coses no pinten tan bé, tot i que hi ha motius per veure que ha canviat alguna cosa en la societat popular, i a València estan pitjor”. Tampoc no es va estar d’assenyalar alguns dels reptes del català: “La immigració és un problema perquè els costa molt assimilar la nostra llengua quan hi ha la competència imperialista del castellà. Prefereixen aprendre la llengua més majoritària”, va explicar.

“Figures com en Joan Veny són exemples de la unitat de la llengua catalana”, afirma l’escriptor Màrius Serra. “Des de la diversitat màxima, des del coneixement d’aquesta diversitat i des de la divulgació dóna arguments i antídots a discursos sense rigor que, sovint des les Illes Balears i del País Valencià, posen en dubte la unitat de la llengua”.