Premi d'Honor a un monjo erudit i prolífic

BARCELONA."He fet el que he pogut. He treballat molt, però també he intentat ajudar els altres", va dir ahir Josep Massot i Muntaner després de ser guardonat amb el 44è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Nascut a Palma l'any 1941, a Massot i Muntaner li agrada definir-se com a "català de Mallorca" o com a "mallorquí de Barcelona": "Sóc un mallorquí que exerceix", va afegir abans d'admetre que durant els més de 40 anys d'activitat editorial -com a assagista i estudiós, però també al capdavant de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat- ha procurat "tenir una relació constant amb totes les terres de parla catalana".

Massot és monjo del monestir de Montserrat des de l'any 1962, compta amb una formació acadèmica extensa i variada i ha publicat gairebé una seixantena de llibres. "És un gran honor rebre el Premi de les Lletres Catalanes -va admetre Massot-. Em porta fins a la primera distinció que vaig tenir, l'any 1989, atorgada en aquell cas per l'Obra Cultural Balear: tant en el cas del Premi Francesc de Borja Moll com en aquest, tots dos guardons reconeixen una trajectòria".

Els mestres del pare Massot

Massot i Muntaner es va remuntar als inicis del premi que des de fa gairebé mig segle marca l'actualitat literària catalana: "Vaig veure'l néixer, el Premi de les Lletres Catalanes. He tingut la sort de ser amic d'alguns dels guanyadors. Uns quants dels meus mestres han estat reconeguts amb aquesta distinció: penso en Jordi Rubió i Balaguer -a qui després tindria el privilegi d'editar les obres completes-, Albert Manent, Joaquim Molas i Josep Maria de Casacuberta, que va ser un dels meus referents en el món editorial, juntament amb Francesc de Borja Moll". Proposat per Josep Benet l'any 1968, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes s'atorga anualment a "una persona que per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans".

Durant més de quatre dècades, Òmnium Cultural ha recompensat l'obra d'escriptors com Salvador Espriu, J.V. Foix, Joan Fuster, Pere Calders, Josep Maria Espinàs i Teresa Pàmies; lingüistes com Joan Solà; filòlegs com Joan Coromines i Antoni Badia i Margarit, i historiadors com Miquel Batllori i Josep Termes. El professor universitari i crític literari Ramon Pla i Arxé va explicar els motius pels quals el jurat s'ha decidit per Massot i Muntaner: "Hi ha dues raons principals. La primera és que la seva dedicació a la cultura catalana ha estat sostinguda, rigorosa i productiva: gairebé seixanta títols i un miler llarg d'articles. La segona és que a Mallorca es reconeix Massot com un punt de referència inequívoc en la nostra cultura comuna".

Pla i Arxé va destacar "l'erudició i capacitat divulgativa" de Massot, que a més de la seva prolífica tasca d'escriptura ha dirigit des del 1971 les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, una editorial que va celebrar el seu cinquè centenari l'any 1999 i que actualment compta amb un fons editorial de més de 3.000 títols i tira endavant una desena de revistes entre les quals hi ha Serra d'Or , que Massot també dirigeix.

"Visc a Montserrat, però treballo a Barcelona -va dir Massot-. Hi vinc per feines a l'editorial, però també per participar en les reunions de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Bones Lletres. La major part dels dies sóc a Montserrat i allà intento ajudar la gent de moltes maneres, a més de reunir-me i atendre visites. De vegades em toca servir a taula o desparar després de dinar... Més enllà d'això, aprofito totes les hores possibles i impossibles per escriure. Treballo sempre en temes que m'apassionen. No em fa res no fer vacances". També va reconèixer sense problemes que treballa "a la manera antiga". "He mirat de conjuminar llengua, literatura i història després d'estudiar a fons tots tres temes", va dir.

Preocupat per la llengua

Massot observa amb inquietud la situació actual de la llengua catalana a les Balears. "Estic molt preocupat perquè el Govern de José Ramón Bauzá ha trencat el consens lingüístic que hi havia hagut des de finals dels 70 -va dir-. He lluitat amb dents i ungles per la nostra llengua. El fet que hi hagi retrocessos em preocupa molt". Massot i Muntaner va admetre que davant de situacions com aquesta l'única opció és l'estoïcisme: "Ara per ara, l'únic que podem fer és resistir. Hem de ser conscients que ve una època molt dura, però hem de pensar que vindran temps millors". Pel que fa a la possible independència de Catalunya, Massot també va ser contundent: "El moviment de valoració de les nostres coses ha augmentat i ha afavorit el rebuig en altres indrets i en les institucions espanyoles. Tant de bo aconseguíssim la independència, si fos en condicions raonables. Amb un estat corrupte, com els altres, no valdria la pena".