Antoni Vives, premi Crexells 2011

BARCELONAEls socis de l’Ateneu escullen cada any l’obra guanyadora del Premi Crexells acompanyats dels consells selectius del jurat –enguany integrat per Ramon Pla i Arxé, Carme Arnau, Pilar Argudo, Ricard Ruiz i Xavier Pla–. Durant un mes i mig de votacions han decidit que ni el descens a l’infern de Ponç Puigdevall ni les elucubracions pastorals de Julià de Jòdar els convencien: han preferit, en un 43,80%, que la seva novel·la preferida del 2010 era El somni de Farringdon Road, de l'economista, regidor i col·laborador de l'ARA Antoni Vives (Barcelona, 1965). Cal dir, però, que dels més de 4.000 socis de la institució només en van votar 423, pot més del 10%.

“En aquesta novel·la tenia ganes d’explicar-me què va representar la Guerra Civil per a la gent que la va viure –ha dit Vives–, però volia fer-ho d’una manera que lligués passat i present: trobar els vincles amb el que sóc i el que penso”.

“L’aproximació als fets ha estat tan honesta com he pogut. Darrerament, de la guerra se’n parla amb una samarreta o altra: jo he intentat treure-me-les”. En el seu cas, Vives ha intentat alliberar-se de l’entorn “nacionalista, republicà i d’esquerres” d’on prové. “Si amb una mà lligada a l’esquena Déu n’hi do com ens en vam sortir, què hauria passat, si la Guerra Civil hagués acabat d’una altra manera? –es demanava l’autor–. Hem oblidat que de culpables només n’hi va haver uns: els que portaven gorra de plat i van provocar el foc; posteriorment, tot el “señoritismo” que es va crear”. La propera novel·la de Vives arrenca el mateix dia que el conflicte bèl·lic va acabar.