Premi al Joan Fontcuberta assagista

BARCELONA.El fotògraf, artista i professor Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) ha tingut moltes cares. Potser les més famoses són la d'amic d'Ossama bin Laden, la d'astronauta de l'Sputnik i la de monjo amb pits, però en canvi ha estat guardonat amb el Premio Nacional per la seva faceta menys coneguda, la d'assagista. El ministeri de Cultura li va concedir ahir el premi valorat en 20.000 euros pel llibre La cámara de Pandora: la fotografi@ después de la fotografía (Ed. Gustavo Gili, 2010), en què reflexiona sobre la segona onada de transformacions que propicia la revolució digital (la primera l'havia descrit a El beso de Judas) i que està donant lloc a la postfotografia o fotografia líquida. "La foto es dissemina per les xarxes socials, prolifera en quantitats inversemblants i això trastoca les lleis de la imatge -argumentava ahir Fontcuberta-. La fotografia ha de canviar les seves regles, conseqüències i funcions amb l'existència d'internet". La fotografia ara ja no és la dels àlbums en paper; l'actual és a la pantalla, no és física i és ubiqua.

Ahir a la nit la notícia del premi encara no li havia arribat via oficial. Era a Suècia, en un seminari, i fins i tot a ell el va sorprendre que l'haguessin premiat com a assagista, quan la seva faceta prioritària és de "creador", com a màxim "multidisciplinari", accepta. "No sóc filòsof, ni teòric, però reflexiono sobre les meves obsessions. Hi ha fotògrafs que per fotografiar el món primer han de saber com funciona la fotografia. Jo sóc d'aquests. N'hi ha d'altres que no: que entren a sac en la fotografia del món per demostrar com els sembla que funciona el món", afirma.

Fontcuberta defensa amb la seva obra el "darwinisme tecnològic": els nous mitjans faran reorientar els vells. La foto tradicional haurà d'ocupar un espai més experimental, perquè l'ús social de la fotografia ja està en mans dels adolescents, que la utilitzen en situacions lúdiques per comunicar-se. "Fins ara la fotografia era solemne i estava al servei de la veritat i la memòria, era un document intocable i sacrosant. Ja no és així", defensa. Per demostrar aquesta hipòtesi, per fer evident que tota fotografia és una construcció falsa, Fontcuberta ha dut a terme diversos treballs expositius des de finals dels anys 70 en què ha fet trampa amb les imatges: s'ha infiltrat ell mateix en documents històrics, ha inventat animals i plantes insòlits i ha utilitzat el Google per crear imatges a partir d'altres fotos de la xarxa -de fet aquesta és la tècnica que ha utilitzat en el seu últim treball: el pòster central per al suplement Èxit que publicarà el diari ARA aquest diumenge.

Fontcuberta -Premio Nacional de fotografia el 1998-, també sembla que tingui el do de la ubiqüitat: dissabte ja inaugura a Vilafranca un nou projecte, A través del mirall, que inclourà 7 exposicions amb una multiprojecció de 24 vídeos interactius que fa entrar el visitant en un paisatge visual trepidant i calidoscòpic.