El Prado 'remunta' tota una capella barroca del mestre Carracci

MadridL'any 1833 Pellegrino Succi va rebre l'encàrrec d'arrancar els dinou frescos que decoraven la capella Herrera de l'església de Sant Jaume dels Espanyols, situada a la plaça Navona de Roma. El temple era el punt de trobada de la comunitat espanyola a la ciutat italiana, però el deteriorament que havia patit en els últims anys va fer que la Corona espanyola decidís clausurar aquesta església i entronitzar la basílica de Santa Maria de Montserrat, també situada a Roma, com la referència espanyola a la ciutat. Aquell any va ser l'últim cop que es va poder veure sencera una de les obres més reconegudes del pintor barroc Annibale Carracci. Fins ara. El Museu del Prado de Madrid ha retrocedit en el temps i ha convertit part de les seves parets en la ja desapareguda capella italiana de la plaça Navona. Una recreació inèdita que ha permès reunir setze dels dinou frescos que va crear Carracci i que fins ara estaven dispersos entre dos museus: el Prado i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), que els va rebre en dipòsit de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Els altres tres fragments continuen en parador desconegut.

A principis del segle XVII, el banquer espanyol Juan Enríquez de Herrera va encarregar la construcció d'una capella a l'església de Sant Jaume dels Espanyols que estigués dedicada a San Diego de Alcalá –Herrera havia pregat a aquest monjo franciscà del segle XV que curés el seu fill malalt-. I Carracci va ser qui va rebre l'encàrrec de decorar la capella. La va omplir d'escenes de la vida del sant, des dels seus miracles fins al moment que va rebre l'hàbit franciscà. El pintor italià va idear tota la composició al costat d'un dels seus fidels, l'artista Francesco Albani. De fet, va ser Albani qui va haver d'acabar l'obra perquè Carracci, a principis del 1605, va patir una greu malaltia que li va impedir continuar la feina, tot i que va supervisar-la fins al final. L'obra, en paraules d'Andrés Úbeda, director adjunt del Museu del Prado i comissari de la mostra, és d'una "qualitat superba".

Viatge ascendent

De com era la desapareguda capella Herrera en queden pocs documents gràfics i els impulsors de l'exposició s'han hagut de guiar per algunes estampes de les cerimònies dels reis espanyols en aquesta església, com ara la que es va celebrar l'any 1725 amb motiu de la mort de Lluís I, on es pot veure l'accés a la capella i un dels seus murs. El Prado ha intentat recrear aquelles parets de pintura barroca i ha ideat un viatge ascendent des de l'exterior fins a arribar al llanternó central. És així com el visitant, tot just entrar a l'exposició, es troba les dues primeres pintures que es podien veure a l'exterior de la capella. La següent part ja són els primers frescos que eren a l'interior dels murs, els únics que llavors es podien contemplar a l'altura dels ulls. A partir d'aquí continua l'ascensió imaginària fins al llanternó central, on s'exposa el Pare Etern, pintat per Albani.

"Aquests frescos m'han fet perdre la son durant molt de temps". No ha arribat a respondre les últimes preguntes, ha admès Úbeda, perquè no ha pogut recuperar els tres frescos que es van quedar a Roma el 1830, a l'església de Santa Maria de Montserrat. Allà ja no hi són i l'únic que es conserva en aquest temple és el quadre que hi havia a l'altar de la capella. Tot i això, el director del MNAC, Pepe Serra, ha admès que ha quedat "impressionat" al veure els setze frescos junts. L'exposició obre portes aquest dimarts i es podrà veure fins al 12 de juny al Museu del Prado, però no acabarà aquí. El mes de juliol serà Barcelona qui l'acollirà, al MNAC, i després viatjarà fins a Roma, perquè la Gallerie Nazionali di Arte Antica Palazzo Barberini de Roma també ha col·laborat en el projecte. "Que culmini a Roma té molt de sentit", ha afirmat Serra.

El Museu del Prado ha restaurat set dels frescos recuperats, que se sumen als nou que ja estaven exposats al MNAC. Reunir l'obra de Carracci de la capella Herrera és un exemple més de la cooperació dels últims anys entre el museu madrileny i el català, que s'ha plasmat en exposicions com la del pintor espanyol Bartolomé Bermejo. "La col·laboració entre el MNAC i el Prado és immensa", ha resumit Serra, que ha presentat el centre català com un museu "obert". "Les relacions que tenim són magnífiques i hi hem d'aprofundir més", ha dit, al seu torn, Javier Solana, president del Patronat del Museu del Prado. De fet, tots dos han augurat més projectes junts que anunciaran pròximament.