El PP es queda sol aprovant la llei de propietat intel·lectual

Oposició, artistes i entitats de gestió la consideren poc valenta i lesiva per als creadors

El ministre de Cultura, José Ignacio Wert, al costat del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en una imatge d’arxiu.
L.s.
31/10/2014
3 min

BarcelonaEl Congrés va aprovar ahir definitivament la reforma de la llei de la propietat intel·lectual només amb els vots del Partit Popular. Era una de les normes més reivindicades i necessàries pel sector cultural per combatre aspectes crucials com la pirateria i la retribució dels drets d’autor, però la llei resultant -batejada popularment amb el nom del secretari d’estat, llei Lassalle- ha aconseguit l’oposició no només dels partits polítics sinó també la mobilització d’artistes, entitats de gestió i agregadors d’internet, que denuncien la falta de consens i que es queda a mitges tintes.

El govern espanyol defensa que ha complert les promeses: la protecció dels creadors a internet, la millora de la transparència de les entitats de drets d’autor i la transposició de les directives europees. De tota manera, el ministre de Cultura, José Ignacio Wert, reconeixia que “una llei per si sola no és capaç de canviar els hàbits” i que una reforma més àmplia, prevista per a l’any que ve, acabarà de polir les arestes. De moment, aquesta reforma està previst que entri en vigor el gener del 2015, amb els següents aspectes claus.

Més multes per pirateria

Les sancions arribaran a 600.000 euros i la clausura directa de webs

Les pàgines web que tenen com a principal activitat facilitar la reproducció de cançons, vídeos o sèries il·lícitament podran rebre multes de fins a 600.000 euros si incompleixen els requeriments de retirada de continguts infractors. A més, les multes mínimes també pugen des dels 30.000 euros fins als 150.001 euros. La comissió de propietat intel·lectual podrà tancar webs pirates sempre que hi hagi “un nivell apreciable d’audiència a Espanya d’aquest prestador o un volum apreciable d’obres protegides no autoritzades”. La coalició de creadors deia ahir que la llei “neix morta” perquè les seves millores “són clarament insuficients”.

Es crea la taxa Google

Els agregadors de notícies hauran de pagar als editors de premsa

Una altra de les novetats és que serà obligatori compensar econòmicament als editors de notícies -diaris, revistes, etc.- quan els agregadors d’internet utilitzin els seus continguts, com fa per exemple Google News, que havia anunciat que podria tancar a Espanya si s’aprovava la norma, tot i que ahir es va limitar a comunicar que estaven “decebuts”. Anonymous va hackejar la web de l’Associació d’Editors de Diaris Espanyols, que va qualificar de “carteristes de la informació”.

S’enterra el ‘cànon digital’

Els pressupostos de l’Estat pagaran per les còpies privades

El substitut del cànon digital és la compensació per còpia privada a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat, un sistema que troba oposició en les entitats de gestió de drets, que argumenten que “beneficia altres sectors econòmics aliens a la creació” i que la quantitat destinada de les arques públiques (un total de cinc milions d’euros) és molt inferior a la que es podria obtenir amb el sistema del cànon, que pagaven els usuaris de material digital. Diversos sectors opinen que, qui hauria de pagar, són les empreses tecnològiques i no l’Estat. Fins i tot el Tribunal Suprem ha qüestionat aquest sistema de compensació, per si s’ajusta a la legislació europea.

Entitats més transparents

Una finestra única per als usuaris i més esforç per pagar als autors

Les entitats de gestió hauran de millorar la identificació dels titulars de drets a qui han de fer els pagaments i hauran de repartir entre els socis els excedents. A més, hauran de crear una finestreta única perquè els usuaris dels drets de propietat intel·lectual puguin facturar i pagar més fàcilment.

La lletra petita pels autors

Més anys de protecció dels drets i condicions per a les cites d’obres

També hi ha una bateria de novetats que afecten els autors, com l’ampliació del termini de protecció dels drets de gravacions de 50 a 70 anys; la creació d’un marc legislatiu per protegir les obres òrfenes; també es limita a 10 vegades el màxim que es pot reproduir una obra en l’àmbit científic i acadèmic, i es permet l’ús de fragments d’obres, textos o imatges, per il·lustrar llibres escolars.

stats