El PP no vol commemorar els 80 anys del bombardeig de Gernika
Els populars diuen que hi va haver atrocitats dels dos bàndols i el PNB es mostra "dolgut"
BarcelonaDurant el bombardeig de Gernika es van llançar més de 31 tones de bombes. El centre va quedar totalment arrasat. El 85,22% dels edificis van ser totalment destruïts. Les bombes incendiàries van provocar un incendi que va trigar dies a apagar-se. La Legió Còndor, l'aviació de l'Alemanya nazi que s'havia aliat amb Franco, va bombardejar la població civil: les fàbriques d'armament i el pont d'Errenteria, únics objectius estratègics, no van ser bombardejats. Va ser el 26 d'abril de 1937.
Ahir dilluns el PP no va voler recordar aquell bombardeig, al qual Picasso va dedicar una de les seves obres més emblemàtiques. Al Senat, els populars van rebutjar una moció presentada pel PSOE que instava a investigar els fets i impulsar un congrés en el 80è aniversari de la massacre. "Vostès s'obliden d'una part", va dir la senadora popular Cristina Ayala, que va recordar els bombardejos que van fer els republicans. Ayala va criticar els socialistes i els va acusar de parcials i d'arribar tard perquè ja ha passat un any des de l'aniversari i s'han celebrat una trentena d'actes.
El PNB ha valorat positivament la proposta del PSOE. "A tots ens ajuda mirar cap al futur i recordar", ha assegurat el portaveu, Jokin Bildarratz. Units Podem ha donat suport a la moció, però ha lamentat que el PSOE es quedi en "focs d'artifici" en matèria de memòria històrica, ja que els socialistes voten en contra de derogar la llei d'amnistia que impedeix investigar els crims franquistes.
A Gernika es van registrar 1.654 víctimes mortals, segons el govern basc d'aleshores. L'alcalde de la població, José Labauria, va dir que més de mil persones havien perdut la vida, 450 en un refugi del carrer Andra Mari. Durant molts anys els franquistes van negar l'autoria del bombardeig i el van atribuir als republicans. Fins i tot van intentar eliminar els registres de víctimes elaborats per les autoritats basques. "Davant Déu i la història que a tots ens ha de jutjar, afirmo que durant tres hores i mitja els avions alemanys van bombardejar amb acarnissament la població civil indefensa de la històrica vila de Gernika, que van reduir a cendra, i van perseguir amb foc de metralladora dones i nens; molts han mort i els altres han fugit, embogits pel terror", va escriure qui en aquell moment era president d'Euskadi, José Antonio Aguirre.