'Possessor', l’estrena més violenta de l’any i un clàssic instantani de la ciència-ficció

Possessor

(4,5 estrelles) 

Direcció i guió: Brandon Cronenberg. 104 minuts. Canadà i Regne Unit (2020). Amb Andrea Riseborough, Christopher Abbott, Tuppence Middleton i Jennifer Jason Leigh. Estrena a Movistar+ el 10 de juny

 Algú que respon al nom de Tasya Vos només pot tenir una professió: assassina a sou. I, de fet, és extremadament eficient en la seva feina, que fa a través d’un dispositiu tecnològic que li permet prendre el control de la ment d’una tercera persona, convertida en cap de turc - mà executora dels encàrrecs. Però en la seva última missió, la Tasya defuig la instrucció de liquidar el seu objectiu amb un tret precís, ja que sent l’impuls d’acarnissar-se amb ell a ganivetades. L'excés de violència és un senyal inequívoc que l’exigent rutina laboral comença a passar factura en la salut mental del personatge que encarna Andrea Riseborough (aquí, extremant el magnetisme incòmode que l’ha convertit en una presència essencial en el fantàstic contemporani) i la distancia de la seva família. Això s’agreuja encara més en el seu següent encàrrec: posseir la consciència del xicot de la filla d’un empresari al qual ha d’eliminar.

El detall hiperrealista amb què Brandon Cronenberg filma la destrucció del cos humà a Possessor és, també, una manera de canalitzar el desig de donar una corporeïtat extrema a un relat que sembla operar exclusivament en els dominis de la ment. Aquesta necessitat també du el cineasta a posar en escena la violació de la psique humana a través de visions impossibles, en què els teixits orgànics es desfan i les imatges semblen desintegrar-se amb una radicalitat figurativa que no vèiem en pantalla des d’Under the skin. Per això, no seria exagerat dir que, a Possessor, Cronenberg conquereix un espai de brutalitat conceptual no gaire llunyà d’aquell des d’on el seu pare David va crear Videodrome.