Estem tots posseïts pel Pepe Rubianes

Sant Feliu de GuíxolsAmb les entrades exhaurides, el Singlot dedicava dissabte un sentit i divertit homenatge a Pepe Rubianes quan es compleixen 10 anys de la seva mort. El festival del Terrat, dedicat a l’humor i a la comèdia, iniciava així el seu 5è aniversari dins del marc del Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. La veu en off i la projecció d’imatges de l’actor galaicocatalà, com es definia a si mateix, va donar el tret de sortida a una nit emotiva i hilarant a parts iguals.

Andreu Buenafuente va atacar amb els irreverents 10 manaments de Pepe Rubianes i va evocar l’epitafi que l’actor hauria volgut a la seva làpida: “ Iros todos a tomar por el culo ”. Perquè l’espectacle de dissabte va ser així, al més pur estil Rubianes, irrespectuós, irònic, ple de paraulotes, exabruptes, àcid i molt políticament incorrecte, com ell. El presentador va passar el testimoni a Berto Romero dient-li “Pepe”, a la qual cosa Berto va reaccionar àgilment: “Estem tots posseïts pel Pepe”. Berto va fer partir-se de riure el miler d’assistents amb el monòleg de Rubianes sobre la solteria: “ Ese mojar el pan en aceite para mojarlo en algo ” que deriva en la seva tia àvia, la que va morir amb 96 anys soltera i verge per no haver-se pogut follar Satanàs, a qui esquiva anant a viure als llimbs. En un exercici de l’absurd, Berto el va acabar empalmant amb el d’ El trabajo nos dignifica : “ El trabajo te honra, el trabajo te realiza, el trabajo te pule, te abrillanta, te da esplendor. Hay que ver lo cachonda que va la gente a trabajar a las 6, 7 y 8 de la mañana. Todo el mundo cantando y bailando por la calle: «Vamos a trabajar, la, la, la, la»”.

En aquest enyor compartit per Rubianes, Buenafuente va trucar al més enllà. Miguel Gila, encarnat per Carlos Latre, va agafar la trucada: “ - Dígameeee? - Hola, ¿está Dios? - No, es que esta noche tiene partido en la Copa América. - No, con ese dios no, me gustaría hablar con Pepe Rubianes ”. I així s’hi van posant Arturo Fernández, Chicho Ibáñez Serrador, Eduard Punset, el mateix Franco i Pepe Isbert, fins que algú reconeix: “ Es que se ha perdido ”. Latre va fer el monòleg que tots hauríem volgut sentir: “ En la tierra está todo calmado, tranquilo, sosegado, la política de puta madre. Aquí, los políticos, que se quieren ”. L’escabetxada va ser antològica.

Joan Lluís Bozzo -“ el Bozo ”, com li deia el Pepe- va relatar els inicis del monologuista en festes majors, un dels quals va acabar amb enfrontaments amb el públic i la Guàrdia Civil enduent-se’l en cotxe perquè el volien linxar. Es va acabar trobant en un bar d’autopista amb Ángel Pavlovsky plorant perquè li havia passat el mateix.

Cristina Dilla va recuperar esquetxos de Por el amor de Dios, i els periodistes A lbert Om i Xavier Graset van recordar anècdotes, com la de quan Graset el va convidar a la ràdio i ell va contestar “ Yo no vengo, que está lleno de fachas ”, en referència als carrers de la zona alta de Barcelona, on deia que l’insultaven. O la de quan Om l’acompanyava a casa en cotxe després d’una entrevista de nou hores que Toni Soler li va fer a TV3 i es queixava que no havia pogut parlar gaire.

La germana de Rubianes va recollir el Premi Singlot a títol pòstum de mans de l’alcalde de Sant Feliu, Carles Motas, que durant el dia havia inaugurat la plaça Pepe Rubianes al municipi, i va anunciar que els drets d’autor de la gala aniran a l’ONG Proactiva Open Arms. Va tancar la nit el cantant Litus amb tot el públic entonant Vamos a trabajar a ritme de rumba.