La portalada de Ripoll reneix: “Es pot parlar d’un miracle”
L’eliminació de les capes de resina que cobreixen el conjunt treuen a la llum la seva qualitat
RipollLa portalada del monestir de Ripoll torna a respirar. El procés de neteja de les capes de resina que la cobreixen des de l’any 1964 gairebé ha arribat a l’equador. A cada visita d’obra, els experts de Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) descobreixen nous detalls que fins ara estaven ocults. “Torna a sortir la marca del relleu”, afirma el cap de pintura mural i escultura en pedra del CRBMC, Pere Rovira, mentre observa de molt a prop les figures que hi ha a la part superior de l’arquivolta.
A l’altra banda de la porta, mentre Rovira segueix repassant els detalls de la intervenció, una restauradora desintegra pacientment amb un aparell de raigs làser la brutícia acumulada i una part de la resina que ennegreixen una escultura. La figura fa prop d’un metre i el diàmetre del raig és de només 6 mil·límetres. L’operació deixa un breu rastre de fum i una mica d’olor de socarrat. “Es pot parlar d’un miracle”, subratlla Rovira, meravellat pels resultats que està obtenint l’empresa encarregada de la restauració, Arcovaleno. Parlar d’un prodigi en aquest cas és fruit de la sorpresa del moment i un senyal de modèstia, perquè el CRBMC, amb la complicitat de l’Ajuntament de Ripoll, la Diputació de Girona i el bisbat de Vic, ha esmerçat molts esforços en la preparació d’aquesta restauració. Els treballs van començar al setembre després de cinc anys d’estudis interdisciplinaris, en els quals va participar la Universitat de Barcelona, i de la celebració un simposi internacional.
Una operació molt delicada
Tot i que els restauradors coneixen les característiques de la pedra i les patologies que pateix en profunditat, han d’estar sempre a l’aguait. “El sistema de neteja varia segons el que anem trobant”, explica el director de la restauració, l’especialista italià Rudi Ranesi. A més de làser, treballen amb acetona i microprojecció de partícules d’òxid d’alumini. L’acetona els ha donat una sorpresa. Abans de començar l’havien descartat perquè creien que no dissoldria la brutícia i la resina, i han pogut comprovar que sí que l’estova. Protegida amb una mascareta i armada de paciència, una restauradora dels sis que hi treballen la va aplicant amb cotó fluix, dissolta en aigua desionitzada al costat dret de l’arquivolta. Quan la retira, el cotó surt ben negre.
La portalada té una superfície d’11 x 7 metres i té 310 escultures. Tota la pedra prové de la mateixa pedrera, però de blocs diferents. N’hi ha de més argilosa, que ha patit més perquè absorbeix més la humitat. Ara també es pot apreciar que té un color més vermellós. Una de les sorpreses de la restauració s’ha produït en la figura més emblemàtica, el Pantocràtor. El restaurador Albert Gaset va treballar minuciosament en la pintura negra que tenia al rostre, i que també es pot observar en altres punts de la portalada, i ha tret a la llum el color de la carnadura i restes de daurats a la barba i els cabells. La hipòtesi amb què treballen és que són d’època gòtica i que a sota hi hauria els daurats romànics. “S’està demostrant la qualitat que va tenir la portalada i que van triar una pedra molt bona per fer la figura de Crist”, explica Gaset. El que no canvia és la majestuositat de la figura: la manté quan es pot veure de ben a prop.
Pel que fa a la pintura negra, es remunta al segle XVIII. Aleshores es va pintar tota la portalada de negre. “No sabem exactament per què la van repintar. En aquell moment ja havia perdut la policromia medieval i no els devia agradar com estava. Com que la pedra arenosa és un material pobre, la van pintar per donar-li l’aparença d’una pedra més noble”, explica Ranesi. En aquest sentit, la directora del CRBMC, Àngels Solé, vol comptar amb el criteri de diversos historiadors de l’art per decidir si es retiren totes les restes de pintura negra, si és possible fer-ho o si se n’han de deixar.
Un monument romànic en 3D
La restauració acabarà pels volts de Nadal i és la més important que se li practica al conjunt des de la del 1964, impulsada per l’Instituto Central de Conservación y Restauración de Bienes Culturales, durant la qual es va cobrir la pedra amb catorze capes de resina per evitar que s’erosionés. Però aquesta resina impedia que la pedra respirés. “És una restauració filla del seu temps”, afirma la directora del CRBMC. De totes aquestes capes només en quedarà l’última, perquè no es pot preveure què podria passar si la pedra quedés completament nua. “Hi ha situacions en què no interessa tant treure restes de brutícia sinó fer la mínima intervenció possible”, afirma Ranesi. “Podem treballar relaxats perquè la portalada està molt estabilitzada”, diu el restaurador Albert Gaset sobre el porxo tancat amb vidre que protegeix el conjunt des del 1994.
La portalada està sempre monitoritzada i els experts del CRBMC saben constantment en quines condicions de temperatura i humitat està. Quan acabi la restauració el centre també té previst cobrir els vidres del porxo amb filtres per evitar que l’espai s’escalfi quan el sol hi toca directament.
El pressupost de la restauració és de 130.000 euros, i els treballs continuaran després de desmuntar les bastides. “Farem una reconstrucció en 3D de la portalada amb l’ajuda d’un dron i hi incorporarem totes les restes de policromia que es trobin”, explica Solé.
“Ripoll va significar molt per a mi”
El 1964 l’encarregat de restaurar la portalada de Ripoll va ser el Dr. José María Cabrera Garrido, que aleshores era un dels funcionaris de l’Instituto Central de Conservación y Restauración de Bienes Culturales. Un any després, el 1965, va passar a ser el director de la institució i va seguir en el càrrec fins al 1985. “Ripoll va significar molt per a mi, perquè va ser el primer contacte, important i dur, amb l’objecte de la meva professió”, recordava Cabrera Garrido en una entrevista publicada el 2014 a Rescat, el butlletí del Centre de Restauració de Béns Mobles.
En aquell moment Cabrera Garrido era un professional jove i que anava a contracorrent. “La meva idea sobre el mal de la pedra era discordant amb les idees científiques vigents llavors (bacteris, pol·lució, pedra nua), però ho vaig fer bé i la Unesco es va encarregar de difondre-ho als quatre vents”. Tot i que va restaurar la ventilació de la portalada per la part posterior, no va ser suficient perquè la pedra, coberta de nombroses capes de resina, transpirés.