La portalada del monestir de Ripoll surt de la foscor

BarcelonaCrist beneint, la història de Caín i Abel, la vida dels profetes Jonàs i Daniel, en què apareix el rei Nabucodonosor, Pere amb la clau, els mesos de l’any, Jahvè lliurant les Taules de la Llei a Moisès, el trasllat de l’arca fins a Jerusalem, el somni de Salomó... Totes aquestes escenes i personatges apareixen a la imponent portalada del monestir de Ripoll. Fa segles que aquest conjunt monumental va perdre la policromia, però avui dia tampoc es pot contemplar la pedra nua en tota l’esplendor.

L’estat de conservació de la portalada és precari, tot i que el porxo tancat amb vidre amb què la Generalitat va protegir el conjunt el 1994 ha impedit que es degradés més. I ara les escultures estan a punt de recuperar l’esplendor: el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) té previst restaurar el monument al llarg del 2016, després de cinc anys d’estudis previs per analitzar totes les problemàtiques que l’afecten i d’haver celebrat un simposi internacional el 2013 per poder comptar amb l’opinió dels experts més destacats d’aquest camp. “Amb el tancament, hem fet una operació que és cosa només de museus: tenir una peça climatitzada en un entorn estable”, diu Pere Rovira, el cap de pintura mural i escultura en pedra del CRBMC.

L’objectiu de tots aquests treballs preparatoris és dissenyar un procés de neteja i restauració que compti amb el consens dels especialistes i que sigui tan respectuós com sigui possible amb la pedra. “Els treballs de restauració es prolongaran entre tres i sis mesos, depenent de les tècnics que hi puguin treballar alhora. El pressupost de l’operació se situa pels volts de 130.000 euros”, explica Maria Àngels Solé, la directora del centre, que també ha trobat la complicitat de la resta d’institucions que integren el patronat del monestir de Ripoll a més de la Generalitat: l’Ajuntament de Ripoll, la Diputació de Girona i el bisbat de Vic. “Al simposi hi vam convidar químics, geòlegs, restauradors, i si convé també treballarem amb historiadors de l’art -diu Solé-. Per molt que nosaltres tinguem capacitat d’actuació amb tots els estudis que hem fet, ens va semblar important organitzar una comissió d’experts en què també hi havia professionals de fora del departament de Cultura. Hem pogut crear consens al voltant de l’actuació i evitar que es regeixi pel criteri d’una sola institució”.

Una pell per cohesionar la pedra

La restauració serà la més important que es practica a la portalada des de l’any 1964. Aleshores l’Instituto Central de Conservación y Restauración de Bienes Culturales va engegar una restauració durant la qual es van aplicar diverses capes de resina a la pedra per evitar que se seguís deteriorant. “Arran d’haver estat tants anys a la intempèrie, la pedra estava molt descohesionada. Aquesta resina d’una banda va consolidar la pedra, però de l’altra no la deixa transpirar -explica Solé-. Ara com ara pensem que no val la pena retirar la resina del tot. Aquesta pell de la resina dels anys 60 que li quedarà ens dóna la tranquil·litat que la pedra està cohesionada”.

“Segons els estudis que es van fer l’any 1964, l’estat de la portalada era horrorós. Fins a aquell moment també s’hi van fer molts experiments i moltes proves i ningú acabava d’aclarir què s’hi podia fer. Algunes de les intervencions que s’hi van provar actualment són alteracions de la portalada. Hi havien provat diversos mètodes i cap havia funcionat”, diu Rovira. Ara coneixen la portalada millor que abans i tenen nous mètodes per aplicar-hi. “Tindrà un altre aspecte i la podrem conservar molts més anys. Però la gran conservació preventiva consisteix sobretot en un entorn climatitzat”, assegura Rovira.

La construcció de la portalada del monestir de Ripoll es remunta a mitjans del segle XII. Cobreix una portalada anterior pintada. Les vicissituds que ha patit al llarg dels segles han sigut moltes i molt severes: un terratrèmol al segle XV, l’abandonament del monestir, la Guerra del Francès i les guerres carlines. Fins i tot, ja el 1929, es va fer un motlle de guix per exposar-la a l’Exposició Universal.

300 petites escultures juntes

Les condicions climatològiques de la portalada estan monitoritzades amb sensors que envien les dades obtingudes al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya: entre el pacient i els metges que fan el seguiment de les seves constants vitals hi ha 100 quilòmetres. A banda del desgast de la pedra, la portalada té dues fissures al voltant de l’arquivolta que ja es van produir a l’Edat Mitjana. “La portalada no forma part integral de l’estructura de l’edifici; sempre he dit que la portalada està formada per 300 petites escultures posades juntes. Tota la pedra prové de la mateixa pedrera i és del mateix tipus, però hi ha casos en què dues pedres que són l’una al costat de l’altra tenen alteracions diferents”, explica Rovira.

La restauració de la portalada no és l’única novetat del monestir: pròximament es faran públics els resultats dels estudis de georadar que s’hi han fet. S’hi han localitzat les restes de les tombes comtals que hi ha al subsòl del claustre. “La necròpolis que hi ha a sota dels absis actuals s’estenien per tot el transsepte. L’abat Oliba la va retallar i va estendre la nau”, explica el tresorer del patronat del monestir, Xavier Rudé. Les tombes del subsòl del monestir daten del segle VI al segle X. Els estudis apunten que abans del comte Guifré el Pilós, que va fundar el monestir a les darreries del segle IX, ja hi havia un lloc de culte.

Sals amb efectes nocius

Una restauració és filla del seu temps. És possible que Elies Rogent reposés les pèrdues de la part superior amb ciment pòrtland. En època barroca la portalada ja s’havia recobert amb guix. El Trasllat de l’arca de l’aliança té un aspecte blanquinós, tècnicament conegut com a eflorescència, provocat per les sals d’aquests materials que queden damunt la pedra i que es retiraran quan es torni a restaurar.

Pèrdues i canvis de color a la superfície de la pedra

L’estat de conservació de la portalada no és bo, però està estable. Les condicions de totes les escultures no són les mateixes: les de la part baixa han patit més que les de la superior. Aquests Músics de la glorificació del Senyor pateixen descamacions, és a dir, pèrdues amb forma d’escata. A més, les capes de resina s’han esgrogueït al llarg de les dècades i han provocat canvis de color de la superfície de la pedra.

Les restes de policromia també estan malmeses

La portalada substitueix una d’anterior que no era escultòrica sinó que estava pintada damunt la façana. Les escultures estaven pintades i es conserven restes de policromia en diferents figures com L’Omnipotent. Aquestes restes de pigments estan ennegrits per la brutícia que s’hi ha acumulat en les últimes dècades. Independentment del grau en què es puguin recuperar els colors, la restauració també permetrà conèixer les característiques de la pintura amb més profunditat.

La idoneïtat de fer servir el làser per netejar la pedra

L’escena de la Lluita dels genets de la Batalla d’Amalec és una de les parts de la portalada en què es pot observar la brutícia que s’ha adherit a la pedra al llarg dels últims anys. Els estudis previs a la restauració han avaluat la idoneïtat de fer servir làser per netejar la pedra a més de les tècniques de neteja mecànica.

Una pedra tan fràgil que pot arribar a tenir butllofes

La portalada està feta amb gres. Es tracta d’una pedra sedimentària i això vol dir que està constituïda per capes de diferents sediments. La butllofa com la que hi ha en una figura que probablement representa Moisès (a la dreta) exemplifica com cadascuna de les capes de la pedra no reacciona de la mateixa manera. Aquesta deformació i la pèrdua es deuen probablement a la degradació d’algun consolidant que es va aplicar en intervencions anteriors.