El pop entre tenebres de Billie Eilish

BarcelonaSi alguna cosa ha après la indústria discogràfica, que viu en un estat de crisi crònica des de principis de segle, és a reinventar-se constantment per crear superestrelles per a cada nou segment que apareix. Boom llatí a banda, estem en la dècada de les grans dives per a tots els públics (Taylor Swift, Katy Perry, Lady Gaga) i les reines de la música urbana (Cardi B, Iggy Azalea, Nicki Minaj), però també en la de l’ídol que trenca, encara que sigui parcialment, amb l’estereotip i segueix sent de masses: una línia temporal de certa tendència obscura i que vincula Lana del Rey amb Lorde i Billie Eilish, la rutilant nova estrella del pop juvenil.

Billie Eilish Pirate Baird O’Connell, nascuda el 18 de desembre del 2001 a Los Angeles, d’ascendència irlandesa i escocesa, actua avui en un Palau Sant Jordi amb totes les entrades venudes. Serà el segon sold out de la nord-americana a casa nostra en els últims sis mesos: el primer va ser al març i al pavelló petit de Montjuïc, el Sant Jordi Club. Aquella nit Eilish ni tan sols havia publicat el seu primer àlbum, When we all fall asleep, where do we go? (Interscope, 2019), motiu d’aquesta nova visita. Consagrada com la primera gran estrella musical postmil·lennial, ¿com ha aconseguit aquesta noia de 17 anys, maquillatge gòtic, roba gegantina i veu adormida atrapar tants milions de persones que escolten les seves cançons?

Eilish connecta amb una audiència molt més àmplia del que podria semblar a primera vista. Més enllà d’adolescents de tendència dark, que serien els seus oïdors naturals, la cantant és magnètica per a un tipus de públic que ha crescut escoltant grups amb propostes, unes per estètica i d’altres per ambientació, que li són familiars tot i estar als antípodes entre elles. De The Cure a The xx, de Lana del Rey a James Blake. L’imaginari de Billie Eilish possiblement no és accessible per a tothom, ni tampoc supura temes de pop translúcid, però ha aconseguit connectar amb un segment de gent molt ampli. Nascuda a casa d’artistes -la mare és actriu i el pare guionista-, la vida de Billie Eilish va canviar per complet el dia que la seva professora de ball va demanar-li una cançó per a una actuació. Eilish, que llavors tenia 13 anys, va adaptar Ocean eyes, composta pel seu germà Finneas, conegut per haver participat en la popular sèrie Glee, i després la va pujar a la web de música en streaming SoundCloud.

Era el naixement de la nova figura de la generació Z: la cançó es va fer viral i al cap de pocs mesos ja sumava milions de reproduccions. Poc després arribaria el seu fitxatge per Interscope, la discogràfica de Madonna i Lady Gaga, i una successió de cançons ( Bellyache, Watch, Copycat ) amb les quals aniria guanyant cada cop més popularitat a la xarxa.

Una carrera fulgurant

El 2017 la jove va aparèixer a la banda sonora de la sèrie Por trece razones i publicaria el seu primer treball, Dont smile at me, un EP que recopilava totes les cançons editades fins aleshores, a més d’un tema, &Burn, en el qual col·laborava el raper Vince Staples. La seva carrera ja era fulgurant, però encara quedava el premi gros: l’àlbum de debut, que va sortir el maig passat. When we all fall asleep, where do we go? és la confirmació del triomf poc normatiu d’Eilish, victòria reafirmada amb concerts als festivals més importants del món (Coachella i Glastonbury), milers de milions de reproduccions i tres premis MTV.

El seu primer àlbum és un treball obscur i tenebrós que abraça produccions tènues i respirables, una nuesa de baixos poderosos al servei de la cantant. La veu d’Eilish tendeix al xiuxiueig tendre i a la balada gòtica, però el seu debut també mostra la capacitat per facturar el hit i la cançó infecciosa (Bad guy, All the good girls go to hell ) i per deixar que entrin alguns raigs de sol per la finestra amb l’ukelele a la cançó 8. El que no varia és l’angoixa adolescent, permanent als textos d’una compositora poc irònica i molt donada al melodrama. Les cançons estan totes signades per Eilish amb la producció del seu germà Finneas, que l’acompanya en directe.

Però la californiana no és coneguda només per les seves cançons, sinó també per ser una icona entre la joventut gràcies a la seva imatge, molt allunyada de les cantants pop de la generació anterior. Amb els cabells de colors, tots els complements de bijuteria imaginables, vambes d’alta plataforma i roba ampla i extravagant, Eilish és la veu postmil·lennial que fuig del criteri estètic normatiu i de la fotografia en biquini a Instagram.

Però, encara que no sigui una ídol del tot corrent, cal no oblidar que és una estrella: la setmana passada va presentar la seva primera línia de roba, de la marca Bershka. Aquest fet l’emparenta amb Rosalía, que també va inspirar una col·lecció de Pull&Bear (les dues marques són d’Inditex). Precisament amb la catalana, Eilish ha fet una cançó, encara inèdita, que van enregistrar el març passat.