Pop i romanticisme carrincló en el concert de Maluma al Sant Jordi

BarcelonaÉs possible que molts coneguin l'existència de Maluma des de la polèmica per les acusacions de masclisme de la lletra 'Cuatro babys', un dels seus èxits més populars, i per la col·laboració amb Shakira a 'Chantaje'. La realitat és que Juan Luis Londoño, nom real d'aquest xicot de 23 anys, no només és la gran estrella de la música colombiana, és un fenomen global del pop llatí, l'artista que va destronar 'Despacito' de les llistes d'aquest estiu, gràcies a 'Felices los 4', amb 959 milions de clics a YouTube en només quatre mesos. Perquè ens en fem una idea: Arcade Fire suma 10 milions amb el seu últim single, o la mateixa Shakira, 361 amb el clip de 'Me enamoré'.

Maluma va presentar-se diumenge al Palau Sant Jordi amb un espectacle digne d'una primera divisió del pop, embolcallat d'una vestimenta que recordava Michael Jackson (jaqueta militar blanca amb tocs daurats) i acompanyat d'un complex conjunt de pantalles de plasma, banda completa, ballarines i focs d'artifici. El colombià, que va començar amb l'infecciós 'Borro cassette', arranjada amb tocs 'salseros', mirava, seductor, el públic: la seva presència és el principal reclam d'un concert enfocat exclusivament al jo, a ell, a Maluma com a superestrella. En això també s'assembla als grans ítems pop d'aquest segle.

De l'èxtasi a la misogínia

En l'hora i mitja que va durar el xou, el colombià va fer ballar 12.500 persones amb una amalgama de ritmes llatins que, des d'una base reggaeton, gènere del qual ha renegat públicament, introdueix elements pop, salsa i 'bachata'. Maluma va iniciar un resolutiu primer bloc de moviment amb puntes d'èxtasi gràcies a 'Sin contrato', 'Vente pa casa' i 'Me llamas'. Aturat, com marquen els cànons del pop d'estadi, amb una part acústica, on va tenir un record per a les víctimes dels atemptats de la Rambla, a qui va dedicar 'La invitación'.

Malgrat la innegable bateria d'èxits, caldrien hores per debatre l'actitud del colombià en escena, on fa concerts exclusivament dedicats a les dones –ahir eren aclaparadora majoria; entre els pocs homes, per cert, hi havia Leo Messi i Luis Suarez–, a qui Maluma es dirigeix contínuament d'una manera tan romàntica com embafadora, carrinclona i cursi. És tan reiteratiu que acaba quedant-li un espectacle força ridícul. A 'Vuelta hacia el olvido' l'artista va demanar a un tècnic que busqués una "mamasita guapa" per fer-la pujar a l'escenari, com si fóssim en un mercat de carn fresca. Un cop la noia era amb ell, el colombià va demanar-li que li truqués el dia que es quedi sense parella. Números com aquests no ajuden a prendre's seriosament un artista amb cançons excel·lents i un concepte d'espectacle molt més divertit i emocionant que la majoria de xous pop.

L'hedonisme de 'Carnaval' i la meravellosa 'Felices los 4' haurien estat un final perfecte per a un bon concert. Per desgràcia, va espatllar-lo tancant amb 'Cuatro babys', la cançó de la discòrdia, la que fa marxar Maluma de les entrevistes quan n'hi pregunten coses. Normal, a mi també em faria vergonya donar explicacions per una cançó tan vomitivament misògina.