BarcelonaSergi Pons Codina va debutar el 2014 amb Mars del Carib, una novel·la autobiogràfica i episòdica. “Aleshores no em sentia escriptor, sinó algú que ha escrit un llibre”, admet Pons Codina. Ara l’autor torna a les llibreries amb una història que l’ha submergit totalment a la ficció i que s’allunya de la seva primera obra. “Vaig començar a escriure una segona part de Mars del Carib fins que vaig decidir esborrar-la i començar de nou. Allò ja ho havia explicat, volia fer alguna cosa diferent”, afirma.
El resultat d’aquell propòsit, Dies de ratafia (Edicions de 1984), manté la mirada paròdica que caracteritza la prosa de Pons Codina. El protagonista de la novel·la és el Morell, un jove barceloní que es dedica a l’elaboració casolana de ratafia i a comercialitzar-la clandestinament. El fet que aquesta beguda sigui vista com “una cosa tradicional, de vells” i que “hagi estat apartada als bars” va convèncer Pons Codina per convertir-la en un símbol de resistència. “És l’elixir propi de la catalanitat, i jo l’utilitzo per combatre la modernitat que ens està imbecil·litzant a tots, ens envaeix, ens gentrifica i ens fa perdre la identitat”, diu l’autor. Darrere les peripècies del Morell i el seu deixeble, que es dediquen a robar plantes dels parcs públics i els balcons de la ciutat per utilitzar-los com a matèria primera del seu negoci, hi ha una crítica social contra el turisme massiu i l’impacte de les marques comercials a Barcelona.
La premsa escrita també rep algunes bufetades iròniques a través del protagonista, que entra a treballar en un diari sense tenir nocions de periodisme. El Morell no dubtarà a inventar-se les notícies de manera despreocupada. “Als mitjans cada vegada hi tenen més pes les firmes. No es busca tant algú que informi com algú que creï opinió”, assenyala l’escriptor, que subratlla que no ha volgut fer una novel·la moralista. Amb Pere Calders, Jordi Cussà i John Fante com a autors de referència, la prosa de Pons Codina es nodreix d’un llenguatge directe de carrer. El barri de Sant Andreu repeteix com a escenari de la novel·la per “motius emocionals”, però també perquè és, segons Pons Codina, “un dels barris que encara resisteix i és una mica un poble”.