De la Pompeu Fabra al Festival de Màlaga

BarcelonaPrimer va ser Les amigues de l’Àgata. Després va arribar Júlia ist i l’any següent Yo la busco. L’excepció s’ha convertit en norma i ara no hi ha any en què un llargmetratge dirigit per alumnes de la Pompeu Fabra no acabi passejant-se pels festivals i estrenant-se als cinemes. L’últim títol a afegir-se a la llista és Ojos Negros, de Marta Lallana i Ivet Castelo, que avui es presenta en societat al Festival de Màlaga, concretament a la secció indie del festival, Zonazine, on l’any passat Yo la busco va rebre dos premis (millor actor i premi Movistar) i l’anterior Júlia ist en va guanyar tres (millor pel·lícula, direcció i premi Movistar). Les perspectives, doncs, són immillorables: Màlaga és terra d’acollida per als projectes de la Pompeu Fabra.

Ojos Negros té molt en comú amb els altres llargs: lideratge femení, història propera al món de les directores i una aproximació naturalista a la ficció. En canvi, és la primera pel·lícula sorgida de la universitat que s’acosta al món infantil i en què hi ha una productora (Nanouk Films) implicada en el projecte gairebé des del primer moment. L’argument gira al voltant de la Paula, una adolescent de 14 anys a qui envien a passar les vacances amb la seva àvia i la tia a Ojos Negros, el poble de Terol d’on és la mare de la Paula. Serà un viatge de descobriment de les arrels i d’una primera gran amistat amb l’Alicia, que serà la seva introducció en el món dels adults i les seves decepcions.

Una actriu sense experiència

La jove protagonista del film és una adolescent sense experiència interpretativa, Julia Lallana, que no comparteix cognom per casualitat amb una de les directores. “És la meva germana”, explica Marta Lallana (Saragossa, 1994). “L’hi vaig proposar abans que a ningú però em va dir que no, perquè és molt tímida, així que vam convocar un càsting. Però al final es va animar i s’hi va presentar. Quan va arribar només quedava ja una altra noia, la que fa d’Alicia, i vam veure que entre elles sorgia una complicitat especial”.

Ojos Negros és el poble de la família de Lallana, tot i que ella i la seva germana van créixer a Saragossa. Sense ser autobiogràfic, el film s’alimenta d’algunes de les sensacions que tenia la directora quan anava al poble i rebia grans mostres d’afecte de gent a qui gairebé no coneixia, i configura un món familiar i alhora aliè. Rodar Ojos Negros ha sigut per a ella “un viatge de retorn al poble i un retrobament amb la germana i la mare”, amb qui ja no viu: “Des que soc a Barcelona, cada cop que tornava a casa m’adonava que la Julia s’anava fent gran i que jo m’ho estava perdent. Dirigir-la, en aquest sentit, ha sigut molt bonic. I la Julia ha sigut molt valenta i ha tingut una confiança cega en el projecte”.

De becària en becària

Lallana havia fet de becària a la productora del film, Nanouk. “Nosaltres ja vam fer Yo la busco amb Sara Gutiérrez Galve, que també va ser becària nostra, però ens vam incorporar més tard al projecte. Aquesta vegada volíem fer una producció més seriosa, des del primer moment”, explica Salvador Sunyer. Ojos Negros té un pressupost de prop de 100.000 euros, una xifra que només ha sigut possible gràcies a “l’esforç que ha fet tot l’equip” i al preu simbòlic que han cobrat col·laboradors de luxe com l’estudi de so d’Oriol Tarragó i l’autor de la banda sonora, Raül Fernández. “A mi m’agradava molt el primer volum de Jai Alai i m’imaginava la música de la pel·lícula molt semblant -explica Lallana-. A la Ivet li va semblar bé, vam escriure un e-mail al Refree amb un tràiler de la pel·lícula i a ell li va agradar. Ens hem entès molt bé i la música que ha fet ajuda molt a potenciar les emocions soterrades de la pel·lícula”. A Ojos Negros l’esperen més festivals després de Màlaga, un dels quals el prestigiós Bafici argentí. I Nanouk ja treballa en un nou llarg dirigit per una estudiant de la Pompeu Fabra, que, curiosament, també va fer pràctiques a la productora. “En part és coincidència, però també és cert que no fas una aposta així si no hi ha una certa confiança”, diu Sunyer.