Pompeia revela més secrets

Els habitants més adinerats de Pompeia es podien permetre molts luxes, com la vaixella de plata que es va trobar a la Casa de Menandre; mobles guarnits amb delicats panells de vidre amb relleus, com el de la Casa de Marc Fabi Rufus, i el luxós cràter de bronze amb relleus on barrejaven l’aigua i el vi a la casa de Juli Polibi. Alguns altres habitants tenien secrets ocults: el 2019 els arqueòlegs van descobrir una capsa amb desenes d’amulets, anells i estatuetes de bronze, ceràmica i ambre que són un dels atractius de la reobertura del museu del jaciment, l’Antiquarium, després d’estar tancat durant 36 anys fins al 2016, quan s’hi van començar a fer exposicions temporals. Com diu el director del parc arqueològic de Pompeia, Massimo Osanna, aquests amulets són “una de les coses més curioses que hem descobert”, i tot apunta que van pertànyer a una dona benestant que recorria “a la màgia” i es guarnia amb aquests objectes per protegir-se de la mala sort. El conjunt de peces és conegut com “el tresor de la bruixa”, i entre aquestes hi ha una petita calavera i uns amulets amb forma de fal·lus.

Entre altres descobertes recents hi ha els motlles dels cadàvers de dos homes que no van poder fugir de l’explosió que es va produir després de la primera pluja de cendra i que van ser trobats al novembre a la vil·la suburbana de Civita Giuliana: els experts creuen que un d’ells era un esclau d’entre 18 i 25 anys, perquè tenia compressions vertebrals fruit d’haver fet feines feixugues. L’altre era el seu amo, un home d’entre 30 i 40 anys que vestia una capa luxosa sobre una túnica llarga, mentre que el noi portava una túnica curta i prisada. 

Les peces més icòniques

El museu va tornar a obrir les portes fa pocs dies després d’estar tancat durant tres mesos per les restriccions imposades pel covid-19 i un mes després que s'acabessin les feines en una troballa extraordinària, les restes d’un thermopolium, un restaurant on se servia menjar a les classes socials més modestes de la ciutat. La descoberta va ser impactant pel bon estat de les restes, per les pintures amb una nimfa marina i diversos animals que decoraven el taulell i perquè es van trobar restes d’envasos de menjar per emportar-se.

Les peces exposades recorren la història de Pompeia des del període dels samnites al segle IV abans de Crist fins a la destrucció de la ciutat l’any 79. Una altra peça icònica és la inscripció trobada el 2018 que va fer canviar les teories sobre la data de l’erupció del Vesuvi que va destruir la ciutat del 23 al 25 d’octubre en lloc del 24 d’agost. El recorregut està format per onze sales. Com diu també Osanna, la part final del recorregut és la més “colpidora”, i a més de l’esclau i el seu amo s’hi poden veure un motlle d’un home i un nen, i un altre d'un nen.

Un museu amb una vida convulsa

La història del museu de Pompeia arrenca l’any 1873 i es va ampliar el 1926. Però després va tenir una vida gairebé tan catastròfica com la de la mateixa ciutat: els bombardejos de la Segona Guerra Mundial van destruir tota una galeria i algunes de les peces i el 1980 va tancar definitivament per les destrosses que hi va causar un terratrèmol. “Hi ha alguns dels objectes més importants descoberts des del segle XIX”, subratlla el director. 

El jaciment va ser el tercer lloc patrimonial d’Itàlia amb més públic el 2019, amb 3,9 milions de visitants, per darrere del Coliseu i la Galeria dels Uffizi, però l’any passat en va perdre un 80% arran de les restriccions a causa del covid. Abans de la pandèmia rebia 8.000 persones cada dia i ara menys de 100,  i han pogut fer front a la davallada de públic gràcies a les subvencions que els ha concedit el ministeri de Cultura italià. Els arqueòlegs encara tenen molta feina per descobrir tots els secrets de Pompeia: el jaciment té 44 hectàrees i fins ara els arqueòlegs només n’han excavat un terç.