Pollastre de luxe, llagosta de saldo

EL PRODUCTE

POLLASTRE

Hi va haver un temps en què era un luxe i la llagosta estava de saldo

Aquest pollastret nostre, tan quotidià, tan estimat, tan versàtil, però, ai las, tan poc preuat, va tenir un passat brillant, en el sentit que, qui en menjava, o lluïa brillants o havia hagut d’empenyorar algun brillant si el volia tenir a taula. Abans el pollastre era plat per a adinerats o gent d’influència. Per això, per allargar-lo, perquè d’un animal en mengessin més persones, s’hi afegia una llagosta o unes gambes. Així va sorgir la meravellosa combinació del mar i muntanya que ara mengem si podem pagar... la llagosta.

LA IDEA

AMB GAMBES

A l’estil ortodox

Un pollastre canònic tallat a quarts i tres gambes per cap. Sofregim els caps de les gambes amb uns quants grans d’all, ho cobrim amb aigua i ho coem mitja hora. Ho colem. Enrossim el pollastre, hi afegim abundant ceba trinxada i ho sofregim lentament. Ara, confitem un parell de tomàquets ratllats. Fem evaporar un raig de conyac i ho cobrim amb el brou de cap de gambes. Ho coem lentament 40 minuts. Hi aboquem una picada d’ametlles, dues galetes, julivert i dues preses de xocolata. Ho coem deu minuts més, ho salpebrem i hi posem les gambes pelades.

L’ACTIVITAT

UNA LECTURA

‘Històries de la Barcelona gormanda’, de Josep Sucarrats i Sergi Martín

Malgrat l’origen rural, el pollastre amb gambes és un plat burgès, fins i tot gosaria dir que és un plat de ciutat, i de Barcelona. Si dubteu d’aquest comentari, aneu a buscar la veritat de tot plegat, i una mica de llegenda, al llibre que Josep Sucarrats i Sergi Martín han escrit sobre les dèries gastronòmiques dels barcelonins i els seus temples adorats, els restaurants. Històries de la Barcelona gormanda (Angle Editorial, 2014) és una vitamínica manera de descobrir els budells d’una ciutat golafre d’anècdotes.