Una polèmica diacrítica

Barcelona"Soc una dona que dona un cop de bota a la bota de vi”. “Senyora, el seu net no és gaire net”. “L’os rosegava un os de conill”. L’ortografia d’aquestes frases -que ara pot sonar estranya- es farà més i més habitual al llarg dels propers anys, en cas que prosperi l’última proposta de l’Institut d’Estudis Catalans. A última hora de dijous es va presentar al ple de l’IEC la nova Ortografia de la llengua catalana, que ha coordinat el filòleg i sociolingüista valencià Vicent Pitarch: s’ha de ratificar el 17 de novembre i hauria de comercialitzar-se a principis del 2017. “Es tracta d’un document a part de la nova Gramàtica -recorda Pitarch-. En un primer moment havia de ser-ne només un capítol, però vam decidir separar-la”.

Una de les raons principals que l’Institut argumenta a l’hora d’elaborar aquesta nova ortografia és “la dispersió de materials que conformen la normativa vigent”. En un únic document s’aplegaran les Normes ortogràfiques fundacionals -que daten del gener de 1913-, “les rectificacions que va fer-hi Pompeu Fabra el 1932, els retocs introduïts després de Fabra i la legislació ortogràfica de la Secció Filològica d’ençà del 1984”. Entre els canvis que proposa la nova ortografia, el que ha cridat més l’atenció ha sigut la modificació de la norma dels accents diacrítics. “Quan es van redactar les normes ortogràfiques del 1932 només hi havia 26 diacrítics, però en successives modificacions vam arribar fins a 150 -recorda Pitarch-. Podríem haver-ho estès encara més. Era incontrolable”. L’accent diacrític resolia problemes entre parelles de mots normalment monosíl·labs que es podien confondre. “Aquell punt de partida d’eliminar confusions és fals -defensa Pitarch-. Per exemple, el substantiu soc i la primera persona del verb ser, sóc, no poden confluir en el mateix context”. Passaria el mateix en els casos dona/dóna, net/nét, se/sé, ves/vés i en moltes de les altres 150 parelles.

“Som conscients que el diacrític té un valor simbòlic i per això no l’hem volgut eliminar”, comenta el coordinador de la nova ortografia. Entre els 14 casos que mantindran l’accent hi ha be/bé, deu/déu, pel/pèl, mon/món i us/ús.

Altres novetats significatives

La reducció de la llista de paraules amb accent diacrític no és l’única transformació que experimentarà el català quan les noves normes es comencin a posar en pràctica. Mots prefixats i compostos com arítmia i otorinolaringòleg doblaran la erra, convertint-se en arrítmia i otorrinolaringòleg. S’afegirà una -e en compostos i prefixats cultes com arteriosclerosi -que esdevindrà arterioesclerosi -, però es mantindrà microscòpic, termòstat i atmosfera.

Els guionets -que ja van ser motiu de polèmica a la dècada dels 90- tornen a fer acte de presència: un exconseller s’escriurà ex-conseller, i els llibres de no ficció passaran a ser de no-ficció. També se suprimirà la dièresi en els derivats cultes acabats en -al, com ara helicoidal i trapezoidal. I s’accentuaran les formes baleàriques de la primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs de la primera conjugació, com per exemple anomèn, impòs i exprés. “També incorporem neologismes com blog, matrioixca o aiatol·là, i hem resolt dubtes en relació amb antropònims com Dèbora o Raül i topònims”, recorda Pitarch.

L’equip de la nova ortografia ha treballat des del 2012 per arribar al “consens actual”. En el cas de la Gramàtica -que arribarà a les llibreries el 23 de novembre-, el procés va arrencar el 1992. “Hem fet un intent de modernització important de la normativa morfosintàctica del català -assegura Pitarch-. És una obra de gruix, rigor i prestigi. En moltes instàncies de la lingüística internacional se’n parlarà. És una de les gramàtiques més ben fetes de les llengües de cultura”.

L'IEC: "Hem retocat quatre cosetes"

“Aquesta ortografia ha estat fruit d’un debat molt extens que s’ha allargat durant quatre anys. Al final només hem retocat quatre cosetes”, explica Vicent Pitarch, coordinador de la comissió de cinc experts que han treballat en la nova 'Ortografia de la llengua catalana'. El filòleg i sociolingüista valencià assegura que, amb els canvis proposats, “si s’agafés qualsevol text publicat ara en català i el sotmetéssim a les noves normes, en 50 pàgines només canviaríem 5 o 6 paraules”. “Fins ara, la normativa que teníem sobre els diacrítics era confusa, insatisfactòria i incompleta –recorda–. Hem volgut seguir criteris rigorosos, d’eficàcia i claredat”.

La reducció dels accents diacrítics –que passaran d'afectar 150 paraules a només 14– s’ha fet “per afavorir els usuaris” i perquè “el català sigui una mica més amable i digerible”. Després de sentir les primeres reaccions irades, el coordinador de la nova 'Ortografia' ha dit que és “molt fàcil sortir i començar a deixar anar comentaris iconoclastes”. Ha afegit que segons quines opinions poden acabar fent “el ridícul fàcilment”.