Polèmica a la xarxa: Toni Albà incita a boicotejar l'obra de Carmen Machi i el Teatre Lliure li respon

BarcelonaDijous passat, l'actor Toni Albà va dir a través del seu compte de Twitter: "CARMEN MACHI va signar amb els "intel·lectuals" espanyols contra el dret a l'autodeterminació de CAT? NO HI ANEM!". La xarxa es va encendre amb tuits a favor i en contra que el Teatre Lliure hagi programat l'espectacle de Miguel del Arco 'Juicio a una zorra', amb Carmen Machi com a protagonista. La possibilitat d'un boicot a l'espectacle era explícit en molts missatges.

Alguns tuitaires li retreien que promogués "boicots contra companys de professió per motius 'ideològics'". Albà responia als crítics amb la seva postura: "IDEOLÒGICA? La llibertat d'un poble no és ideologia, i si ho veus així, és que la teva ment de cretí no et deixa veure!". "A mi em fa vergonya que un individu com tu defensi una actriu, a qui li reconec la professionalitat, que s'oposa a un dret fonamental d'un poble, com ho és el dret a l'autodeterminació. Hauria pogut NO SIGNAR el manifest". El manifest en qüestió és el que van signar 100 personalitats a favor d'una Espanya federal.

Finalment, avui, el Teatre Lliure ha publicat un comunicat en què expressa la seva "solidaritat amb Carmen Machi, que ha vingut al Lliure en qualitat d’actriu i a fer teatre, amb independència del fet d'haver exercit la llibertat de pensament i d’opinió, que és un dret que, fins ara, podem exercir tots", i mostra la "indignació davant d'intents de boicot" d'un company de professió. El mateix teatre han agraït el suport que els ha arribat i la confiança dels espectadors que l'omplen.

"Una persona que signa contra la llibertat de Catalunya i us dieu Teatre Lliure! Si el Fabià aixequés el cap et fotria", deia Albà en un tuit. El director del teatre, Lluís Pasqual, respon al "twittero piròman": "Com a mínim per respecte, deixa tranquils els morts, en aquest cas el Fabià, i no li adjudiquis (veig que no el vas conèixer ni poc ni molt) suposades actituds que li farien vergonya només de pensar que algú les hi podria atribuir. No fos cas que, en un rampell, tornés de l’altre món i et fotés un bon esglai". Pasqual defensa que el nom de “lliure” permet acollir-hi tota mena d'artistes: "Triar o discriminar un artista de pensament democràtic per raons no teatrals seria com triar o discriminar els espectadors, una clara actitud excloent, i en el cas d’un teatre públic, delictiva".