Pol López: “Hamlet es fa les bones preguntes”

Barcelona“Cada vegada entenc menys com som capaços de sortir al món amb el fàstic que ens hauria de fer l’economia, la política... Aquesta consciència de la corrupció de l’home és un punt de partida potent”. Qui parla és Pau Carrió, director del Hamlet que avui s’estrena al Teatre Lliure de Gràcia, on el 2014 va dirigir amb èxit un altre Shakespeare, Victòria d’Enric V. Ara hi torna amb el mateix protagonista, Pol López, i una família formada per Rosa Renom, Eduard Farelo, Xicu Masó, Maria Rodríguez, Marc Rius i Pau Vinyals. Dins d’una caixa de formigó, donen vida a un Hamlet que és contemporani “perquè les nostres emocions ho són”, diu Carrió.

Shakespeare sempre és actual, però en aquests moments de foscor, corrupció, víctimes, ¿les seves tragèdies són més adients que mai?

El que fa Hamlet és tornar-nos a fer pensar en quins són els nostres errors. I com que ve de tan lluny, per això ens ho prenem seriosament, perquè veiem que l’error és el mateix. És allò de “Som incomplets i caiem en el mateix error, sempre en el mateix”. Per això té força. La gent diu: “Shakespeare ja ho deia, Shakespeare tenia raó”. Hamlet es fa les bones preguntes i el millor és que el públic les acaba pensant, conjuntament.

Al programa hi incloeu un article de l’ARA de la Marina Garcés que es titula “ No future”. ¿És la sensació de desassossec que batega en una generació?

És el que la Marina Garcés anomena “la condició pòstuma”, en què ja hi ha un gran descrèdit sobre els grans simulacres de felicitat i il·lusió i estem en un moment en què o comencem a fer alguna cosa o...

Les preguntes que es fa Hamlet, ¿s’assemblen a les preguntes que es fa en Pol?

Sí. Jo no sóc fill de la cort de Dinamarca, però Hamlet té la meva edat, li interessa la filosofia, el pensament, l’home i l’esdevenir del món. Així que sí, són preguntes bastant semblants, però gràcies a Shakespeare me les puc fer amb més cara i ulls i més profunditat i a partir de la poesia, que encara és un regal més gran. El que faig és servir aquestes grans preguntes universals que seguiran sempre vives.

Com seria Hamlet, avui?

Una persona de classe alta que està compromesa i és curiosa per com és l’home, i hi ha un moment en què vol trencar amb tota aquesta hipocresia, aquest silenci, aquesta indiferència, aquesta màscara. Primer ho prova amb el bufó, perquè l’hipòcrita no es pot desemmascarar tan fàcilment com el bufó.

Hamlet ja el coneixies, però què descobreixes quan t’hi poses a dins?

No té res a veure. Tu pots fer feina a casa de comprensió intel·lectual, de referents, però quan ho has d’encarnar, el viatge és sideral. Primer, has d’entendre filosòficament el text, després passar-lo pel filtre de les emocions i, finalment, servir-lo en un terreny d’interpretació que té a veure amb l’abstracció, com un concertista fent cas al director, als tempos, als fortes, als ritmes, als silencis, les melodies... Calen les tres fases perquè acabi sonant i, igualment, mai estarà complet. Aquesta és la gràcia i per això és humà, perquè és incomplet com jo.

¿Hi ha algun moment que et feia por trobar-te?

Sí. Jo hi arribo des del joc, però he anat al límit al que va Hamlet i encarnar-ho amb profunditat fa que et passegis pel tall de la navalla.

Quan pronuncies paraules tan importants, tens el risc de caure en la grandiloqüència?

Qui entén que la filosofia s’ha de pensar des del lloc més ampul·lós i sofisticat té un problema, perquè no és això. La filosofia és preguntar coses i, al teatre, s’encarnen des de llocs molt primaris; els pensaments potser són elaborats, però les pulsions són primàries.

A quest any has rebut el Premi Ciutat de Barcelona i tens a les mans un Hamlet. Sensació de pressió?

No, no, és que jo tinc molta feina a fer (diu, incòmode). És important la feina que hem fet tot l’equip, l’amor que hi hem posat, el que hem pensat, les converses que hem tingut... Amb en Pau hem treballat per servir el text, ser fidels a les idees, i transportar-les al pensament d’avui en dia. La meva única motivació és fer això i compartir-ho amb el públic. Vull estar atent a això. La resta no forma part de la meva vida.