Vicent Andrés Estellés vist pels amics

València/BarcelonaVicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993) va morir fa 25 anys, però el seu llegat poètic continua bategant. Prolífic i popular, Estellés és recordat com una de les figures poètiques cabdals del segle XX i com un lúcid cronista que va saber parlar del seu present amb un llenguatge meticulós i una veu sensible i magmàtica.

Conegut per títols com el Llibre de meravelles (Estel, 1971) i el pòstum Mural del País Valencià (Edicions 3i4, 1996), Estellés va deixar una obra fèrtil que ara reedita Edicions 3i4. El projecte està dirigit per Josep Murgades i Vicent Salvador i avança a un ritme d’un títol l’any. “Calculem que hi haurà prop de deu volums. És una edició revisada molt acurada, sense arribar a ser una edició crítica”, explica Salvador. Amb motiu dels 25 anys de la mort d’Estellés, escriptors, músics, familiars i amics tracen la seva particular mirada sobre el poeta i la seva obra.

MARIA JOSEP ESCRIVÀ

“La classe política comença a reconèixer Estellés”

Maria Josep Escrivà descriu Estellés com “un poeta ingent que ha conreat tots els tons i registres imaginables des d’una veu molt pròxima”. Des del seu punt de vista, un dels grans valors del poeta és que “toca tots els temes imaginables des d’una llengua propera”, una opció que respon a la voluntat “de ser un poeta que parlava com ho feia el poble”. Escrivà, que va descobrir i editar un inèdit d’Estellés juntament amb Josep Lluís Roig el 2009, subratlla la capacitat del poeta “d’arribar a un públic ampli, fins i tot a gent que no és coneixedora de la poesia”. També posa l’èmfasi en el reconeixement “no només des de la societat civil, sinó també des de la classe política”, un fet que, diu, “abans no passava perquè teníem un govern de dretes i ell escrivia en català”.

CARLES REBASSA

“No hi ha una idea global de l’abast de la seva poesia

Per a Carles Rebassa, la poesia d’Estellés és popular i directa. “Expressa les coses amb una velocitat sensitiva molt forta, amb ràbia i tendresa alhora”, afirma el poeta. Ell, com altres de la seva generació, va redescobrir-lo i rescatar-lo de l’oblit juntament amb Ovidi Montllor. “L’hem llegit des de l’erotisme, des de l’esquerra independentista i des de la idea de fer poesia social contrària a l’escola de Salvador Espriu”, explica. Rebassa troba a faltar “una idea global de l’abast de la seva poesia, com també de la seva potència temàtica i expressiva”, i lamenta que Estellés no formi part del cànon literari de la segona part del segle XX. “És per culpa de l’Espanya de les autonomies: els poetes que escriuen en català però no són de Catalunya sempre hi surten perdent”, diu.

PACO MUÑOZ

“Estellés està més viu que mai”

Per al cantautor valencià Paco Muñoz, la figura d’Estellés “està més viva que mai”: “Quan el poeta estava entre nosaltres era conegut en l’àmbit cultural, però popularment no tant. Ara en qualsevol poble del País Valencià fins i tot els xiquets saben qui era, i, si et descuides, te’n reciten un poema”. El qui va ser amic personal de l’escriptor defensa que “el fenomen Estellés” es demostra pel “gran èxit” de la festa que porta el nom del poeta, i que des del 2010 se celebra al voltant del 4 de setembre, data de naixement de l’autor. La trobada, inspirada en la que té lloc a Escòcia en record del poeta Robert Burns, aplega ciutadans en prop d’un centenar de localitats del País Valencià per recitar i cantar versos del burjassoter. Aquest fet, per a Muñoz, és “un tresor que hem de cuidar”.

ROC CASAGRAN

“Camufla la intel·lectualitat parlant de tu a tu”

L’Estellés més amorós i eròtic va ser la porta d’entrada de Roc Casagran al món del poeta. “Era un adolescent i em va cridar l’atenció que escrivís en valencià”, recorda l’escriptor, que més tard va endinsar-se també en l’Estellés “combatiu i quotidià”. Casagran reconeix que els últims anys “s’ha fet molta feina” per difondre la figura del poeta i fer-la arribar a les noves generacions. També creu que la música i alguns col·lectius concrets l’han popularitzat. De fet, l’etiqueta de poeta popular està molt vinculada a Estellés, però Casagran precisa que no s’ha de menystenir l’autor per aquest motiu. “És popular perquè no posa més ornaments del compte. Estellés camuflava la intel·lectualitat parlant de tu a tu”, conclou.

CESK FREIXAS

“Va crear una obra que no caduca”

Cesk Freixas va descobrir Estellés a partir d’Ovidi Montllor. “L’entrada a l’univers del poeta a través de la música et dona una dimensió diferent”, explica el cantautor, que ha musicat els versos d’Estellés. Freixas defensa que és “un dels millors poetes que han explicat el País Valencià” i en reivindica la universalitat. “Era una espècie de cronista vinculat a un univers emocional i molt compromès amb la llengua. Va crear una obra que no caduca. Parlant del seu entorn més immediat, encara continua explicant coses de casa nostra”, assegura Freixas.

CARMINA ANDRÉS

“Va recollir les veus del poble i les va fer seues”

Carmina Andrés explica l’obra del seu pare entrellaçant els seus versos. Així, remarca que Estellés “va assumir” els patiments col·lectius, “el franquisme, la fam, la censura”, i també els sofriments personals, “una família molt humil”, “l’injust comiat del diari”. I, en comptes de sotmetre’s, es va rebel·lar, “va fer un pas endavant” i va aixecar la seva obra. La filla del poeta subratlla que l’escriptor era “un entre tants”, un autor que va dedicar la seva vida a “recollir totes les veus del poble i fer-les seues”. En el 25è aniversari del seu adeu, Carmina Andrés evoca els amics del pare, “Joan Fuster, Sanchis Guarner, Ovidi Montllor i el gran oblidat Vicent Ventura”. I per a aquells que continuen atacant el poeta -l’última agressió al seu monument es va registrar el 30 de setembre- reserva només tres paraules: “Són uns covards”.