La poesia de Blai Bonet, reunida finalment en un únic volum

BarcelonaLa poesia completa de Blai Bonet, mai abans reunida en un únic volum, ja és un fet. Pesa un quilo i 270 grams, té 1.376 pàgines i, a més de reunir els 12 poemaris publicats en vida i els sonets pòstums, també presenta 70 poemes completament inèdits i més d’una seixantena de versions de poemes presents en llibres. Era un dels projectes d’obres completes que Edicions 62 havia de publicar -se’n parlava des de feia més d’una dècada-, i finalment no se n’han ocupat Carles Rebassa ni Joan Terrassa, sinó Nicolau Dols i Gabriel de la S.T. Sampol per a Edicions de 1984. “En una taula rodona sobre la reedició de la novel·la El mar tots els participants reclamaven que la seva poesia tornés a estar disponible -deia ahir l’editor Josep Cots-. Vaig pensar que era moment d’esmenar aquesta absència, i quan vaig saber que els drets d’edició eren lliures, m’hi vaig llançar”.

Tres anys després, el volum acaba d’arribar a les llibreries, amb un interessantíssim pròleg de Margalida Pons i un aparat crític final d’un centenar de pàgines que complementa l’extensa i variada aportació de Bonet a la poesia. “Són 55 anys d’escriptura: el primer poema data del 1942, i els últims sonets són del 1997, el mateix any de la mort de l’escriptor -explica el professor Nicolau Dols-. Bonet és un autor que passa per diverses etapes estètiques”. La seva trajectòria arrenca amb Quatre poemes de Setmana Santa (1950) i continua amb Entre el coral i l’espiga (1952), Cant espiritual (1953) i Comèdia (1960). “Els primers quatre llibres combinen la forma tradicional amb una imatgeria trencadora i la possible etiqueta de neobarroc”, continua el professor. A continuació “fa un gran trencament amb L’Evangeli segons un de tants (1967) -resumeix-: el símbol religiós continua sent omnipresent, però, per primera vegada, Bonet surt d’ell mateix i mostra una inquietud ètica i política”. Aquesta voluntat s’incrementa a la dècada dels 70 i dels 80, amb Els fets (1973) i El poder i la verdor (1981), que Dols recomana molt de llegir. “Són anys de poesia de formes trencadores -assegura-. Cap al final de la vida hi ha un retorn a la convencionalitat formal”. En formen part El jove (1987), Nova York (1991) i els sonets.

L’etern adolescent

“Bonet escriu, sobretot, sobre el seu encaix -diu l’antòleg-. Ell és l’etern adolescent, tant en els seus poemaris com en algunes de les seves novel·les”. L’autor mallorquí és un dels grans referents de les noves generacions de poetes. Aquesta edició vol corregir “la mala sort editorial d’algun dels seus llibres”. Retorna l’autor amb tota la seva força, torrencialitat i esperit provocador.