Plensa entendreix la plaça Colón de Madrid
L’escultura ‘Julia’ s’exposarà durant tot un any sobre el lloc que ocupava l’estàtua del descobridor
MadridJosé María Aznar va celebrar la seva majoria absoluta el 2000 amb la inauguració, un any després, de “la bandera més gran d’Espanya” al bell mig de la plaça Colón de Madrid. 294 metres quadrats i 35 quilos de pes sobre un pal de 50 metres d’alçada i unes 20 tones de pes en ple centre neuràlgic de Madrid. La rojigualda continua immutable al pas del temps, però des d’ahir ha perdut protagonisme per al vianant que travessi el final de la Castellana. Una escultura blanca de 12 metres d’alçada s’erigeix sobre l’antic pedestal on hi havia l’estàtua de Colom. És Julia, la creació de Jaume Plensa per “entendrir” l’espai.
El projecte, sota el mecenatge de la Fundación María Cristina Masaveu Peterson i la col·laboració de l’Ajuntament de Madrid, es va començar a engendrar a l’inici de la legislatura i es va presentar ahir. “La iniciativa era crear una peça que hi fos durant un any, una peça temporal, que donés una nova vida al lloc”, va explicar ahir l’artista davant de Julia. El resultat és el cap d’una nena amb els ulls tancats que, segons Plensa, introdueix “tendresa” i “silenci” enmig del “soroll” de l’espai públic per convidar-nos a mirar en el nostre interior.
És tot un xoc en la voràgine diària d’aquesta cruïlla de grans avingudes de Madrid: Recoletos amb Castellana, Génova i Serrano, a les portes del barri de Salamanca -el més car de la ciutat- i a tocar del Tribunal Suprem, on seran jutjats els presos polítics. “Crec que aquesta peça convida a aquest petit moment en què sembla que tu i el món esteu en ordre. Aquesta serenitat també crec que fa molta falta en el moment polític actual”, va afegir.
El complement del Retiro
L’escultura es complementa amb l’exposició Invisibles,que es va inaugurar fa poques setmanes al Palacio de Cristal del Retiro sota la tutela del Reina Sofia, tres grans cares que gairebé no es veuen durant el dia però que cobren vida a la nit. L’atzar ha fet que els dos projectes acabessin coincidint en el temps i Madrid saldés el seu deute històric amb l’artista, poc conegut a la ciutat. Per a Plensa, és una obra del destí: “Al Palacio de Cristal estem davant de la invisibilitat, i a Colón, del món més interior. És molt bona, la dualitat entre les dues, perquè el més important a la vida és invisible”.
Julia, feta de polièster i pols de marbre, té data de caducitat. La previsió és que d’aquí un any abandoni Colón per buscar nous destins. Plensa entendria que els madrilenys reclamessin que es quedés a la plaça, com li ha passat en altres ciutats, però creu que és tan important notar la seva presència com també el buit que hi deixarà.