Planeta: monopoli o enfortiment de l'edició en català?

BarcelonaGRÀFIC DE L'ENTORN DE 'PLANETA'

El procés de concentració al sector editorial en llengua catalana té una llarga història. L'any 1983 Enciclopèdia Catalana adquiria Proa, una de les editorials més veteranes del panorama, fundada el 1928. Aquells anys, en què acabaven de néixer La Magrana (1975), Quaderns Crema (1979) i Empúries (1983), res podia fer pensar en un panorama tan polaritzat com l'actual. "Més del 70% del món editorial d'una llengua forma part d'una sola empresa", deia Isabel Martí, editora de La Campana, poc després que es confirmés que Planeta es convertia en accionista majoritari de Grup 62. Amb la compra del 30% d'accions a La Caixa, José Manuel Lara Bosch ja té el 64% de les participacions. Cal sumar-hi el 34% d'Enciclopèdia Catalana i el 2% que pertany a accionistes històrics.

Per arribar a aquesta situació han calgut moltes maniobres. Edicions Columna, fundada el 1985, va passar a formar part de Planeta el 1999. Empúries havia entrat a Edicions 62 tres anys abans. Proa i Pòrtic pertanyien a Enciclopèdia Catalana des del 1983 i el 1996, respectivament, fins que el 2006 es constituiria Grup 62, amb l'estructura tricefàlica que ha durat fins ara. Aquell any, Edicions 62, Proa, Empúries, Columna, Pòrtic i Destino ja compartien casa, però encara hi havia equilibri de poder entre Enciclopèdia i Planeta.

Des del grup RBA, que fa una aposta important pel català amb uns 60 títols anuals des de La Magrana -que va comprar el 2004-, ha declinat fer valoracions a l'ARA sobre l'adquisició del 30% de les accions de La Caixa per part de Planeta, igual ha passat amb Quaderns Crema. Des de Grup 62, per acabar, també s'ha optat per no fer cap comentari sobre la nova etapa.

El català, poc viable

"Importa poc la ideologia del grup: la qüestió és que les vendes no es corresponen amb les expectatives", diu Maria Bohigas, que l'any 2005 va recomprar Club Editor (editorial fundada el 1955) a Planeta. "En aquells moments es van desfer d'un fons que tenia novel·les de Rodoreda, Villalonga i Sales: no n'hi havia prou, per ells, era com fer volar un avió per a dos passatgers". Des de llavors, Bohigas ha continuat la tasca editorial publicant entre sis i deu títols a l'any. "Tota editorial té llibres que no són estrictament viables i una petita part que injecten possibilitats -continua-. En un grup com Planeta, que té un cost elevat al darrere, la viabilitat es xifra d'una manera molt diferent que en una estructura petita. Ens podem trobar amb el cas que un llibre que no vengui 3.000 exemplars sigui considerat inviable, quan la gran majoria d'autors en llengua catalana no arriben a aquesta xifra".

Els perills de la concentració

"No tinc res en contra dels treballadors de Grup 62, i hi ha polítiques dels últims anys que m'han semblat perfectes. Dit això, no trobo bé que una llengua estigui en mans d'una única empresa", diu Isabel Martí, editora de La Campana. Des d'una estructura empresarial petita ha aconseguit que aquestes dues últimes diades de Sant Jordi els llibres més venuts siguin seus: L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra i Victus . "Per sort, tenir una estructura més gran encara no vol dir tenir més lectors: el talent és imprescindible", diu, i remarca que hi ha agents editorials, llibreters i periodistes que recompensen projectes més petits per la distinció de les propostes. "Hi ha dos punts que poden jugar a favor nostre. Un és la fidelitat dels autors que, malgrat els cants de sirena dels grans grups, creuen que la feina ben feta és millor. L'altre, que la geografia catalana és dominable: permet moure'ns molt bé pel domini lingüístic, i això permet donar més visibilitat als llibres". Per Martí, una de les diferències entre un gran editor i un de petit és que el primer "juga moltes cartes, i és el lector qui tria la que vol". L'editor petit, en canvi, "proposa a la societat el que creu que s'ha de llegir", diu Martí.

Izaskun Arretxe, d'Ara Llibres, també es mostra "bastant preocupada" pel fet que hi hagi "una concentració tan alta" en el sector editorial en català. "Que només hi hagi un gran grup no té lògica, no és sa i al final provocarà que hi hagi un pensament únic -diu-. Crec que el que falta en aquest moment són editorials mitjanes de més pes. Hem de fer molt d'esforç per trobar tots els espais nous que es creen, però és molt difícil, perquè la concentració es dóna en la quota de mercat, però també en l'adjudicació de premis: la situació s'apropa al monopoli". Actualment, tots els grans premis literaris en català són publicats per editorials de Grup 62: el Llull, a Planeta; el Sant Jordi i el Mercè Rodoreda, a Proa; el Josep Pla, a Destino.

Per Javier Aparicio, director del màster d'edició de la Universitat Pompeu Fabra, la situació no és tan alarmant. "No hauríem de tenir por en cap cas que la concentració representi una minva en la frescor de les propostes editorials en català. El sector és suficientment madur", diu Aparicio, que recorda que Planeta és, ara per ara, "un monstre editorial mundial", el sisè grup del món, segons dades del 2011. "Planeta intentarà que els seus llibres catalans venguin més, la seva potència de màrqueting és importantíssima. Si cal amagaran la presència de Planeta a Grup 62 de cara a l'exterior, com ja van fer a França quan van comprar el grup Editis l'any 2008".

Continuïtat o ruptura?

Bernat Puigtobella, vinculat a Grup 62 entre el 2000 i el 2011, actualment editor del diari digital de cultura Núvol, resumeix la situació dels últims sis anys de la següent manera: "Ha estat una transició cap a una manera d'entendre el negoci editorial molt planetària. No m'imagino un canvi traumàtic. Faran llibres amb voluntat comercial. Pel senyor Lara, els llibres sobre la independència no seran una indecència mentre es venguin bé". Puigtobella considera que amb el canvi d'accionariat Planeta tindrà "el control d'una bona part del pastís, però no el monopoli del talent editorial, que ara per ara està molt repartit". En posa com a exemple el premi Lletra d'Or, que ha guanyat El romanço d'Anna Tirant , de Josep Pedrals. "Els últims anys havia recaigut en segells del Grup, però aquesta vegada l'ha guanyat una microeditorial, LaBreu. És un símptoma a tenir en compte. Veurem relleus, a dins i a fora de Grup 62", diu Puigtobella. Un dels primers canvis és que Eugènia Broggi deixarà de ser l'editora d'Empúries després de gairebé 10 anys. "Els canvis no m'han fet decidir. Ho deixo perquè és un final d'etapa per a mi", diu Broggi.

Des d'Edicions de 1984, Josep Cots creu que la proliferació de petites editorials i microeditorials s'explica perquè "hi ha un espai que no està cobert", una opinió compartida per Jorge Herralde, fundador d'Anagrama. "Si Planeta aprofundeix en la línia més comercial la varietat minvarà, però atraurà un tipus de lector ampli", diu Cots. També Aparicio, Arretxe i Bohigas veuen amb bons ulls l'oferta actual de les editorials més petites. "El relleu inesperat de les microeditorials coexisteix en una situació de quasi monopoli per part de Planeta -recorda Herralde-. La microeditorial publica clàssics marginats i literatura excel·lent, però ho fa des d'una economia de guerra. Sovint és únicament autoocupació". Les possibilitats de fer negoci des d'una microestructura són, encara ara, gairebé impossibles.