Una plaga d'insectes capitalistes envaeix el Festival de Sitges

SitgesEl cinema fantàstic i de terror sempre ha sentit una intensa fascinació pels insectes, que de tota la fauna terrestre són segurament els éssers més allunyats dels humans, gairebé uns alienígenes amb qui compartim planeta. Transformats en criatures gegants per la radioactivitat, fusionats amb éssers humans com a La mosca, de Cronenberg, o conquerint la humanitat com les formigues de la mítica Fase IV, de Saul Bass, els insectes han donat forma a les nostres pors i ansietats més íntimes, una tradició que continuen aquesta edició del Festival de Sitges dues de les pel·lícules més interessants que s'han vist: La nube i Mosquito state.

A La nube, el director francès Just Philippot confronta els principis d'una mare vídua que lluita per un món més sostenible amb la dificultat per fer productiva la seva granja de llagostes, un insecte que, com ella subratlla, “té les mateixes proteïnes en 100 grams que la vedella en 150”. Quan està decidida a tirar la tovallola i tancar el negoci, un accident fa que les llagostes s'alimentin de la sang de la dona, comencin a reproduir-se a ritme vertiginós i en conseqüència augmenti de forma estratosfèrica la productivitat de la granja. A partir d'aquest moment, La nube mostra les seves cartes com a paràbola sobre el poder depredador del capitalisme de mercat, que arrossega la protagonista a una cursa per produir més i més barat costi el que costi, fins i tot la seva vida i la dels altres.

Philippot filma amb sensibilitat com els somnis de la protagonista –i ella també– es transformen en monstres, alternant el punt de vista de la mare amb el de la filla adolescent, que està fins al capdamunt de llagostes i projectes sostenibles. Però aquí el gran protagonisme és de la llagosta, inofensiva com a individu i mortal com a eixam, tot i que el film dosifica les aparicions d'aquest núvol implacable i assedegat de sang, una plaga bíblica que expressa d'alguna manera la venjança d'una naturalesa explotada fins al límit per obtenir unes engrunes més de beneficis.

Mosquito state, l'altra proposta de la jornada a Sitges amb els insectes com a tema, també es mou en el territori de la faula sobre economia: en aquesta producció polonesa el protagonista és un matemàtic que s'ha fet d'or amb un programa que prediu el comportament del mercat financer però té evidents problemes de sociabilitat. La nit del seu aniversari acut a una festa de la qual s'emportarà a casa dues coses: una noia guapíssima (la madrilenya Charlotte Vega) i un mosquit. La noia acabarà marxant quan les rareses del matemàtic superin el llindar tolerable, però l'insecte s'instal·larà al seu exclusiu apartament i hi farà niu. I el que per un moment semblava una mena de confrontació entre home i insecte acaba derivant en una inesperada i fascinant història de simbiosi i transformació (o destrucció) que no per casualitat està ambientada el 2007, l'any del crac financer de Wall Street.