El pla de Will Smith per guanyar l'Oscar

Barcelona“Ets la persona més tossuda que he conegut en la vida. I soc l'entrenador de John McEnroe!" Aquestes paraules les pronuncia al film El método Williams Paul Cohen, que a més de McEnroe i Pete Sampras va entrenar una encara preadolescent Venus Williams. Però el destinatari no és ella, sinó el pare de la tenista, Richard Williams, que va dissenyar la triomfal carrera de les seves filles fins i tot abans de ser concebudes.

Un dia, a finals dels 70, Williams va veure per televisió que la tenista romanesa Virginia Ruzici s'embutxacava 40.000 dòlars per guanyar un torneig de tenis i va decidir tenir dues filles amb la seva nova dona (Venus va néixer el 1980 i Serena el 1981) i entrenar-les des de petites per convertir-les en campiones. Va llegir tot el que va poder sobre tenis, va escriure una pla de 85 pàgines, el va seguir al peu de la lletra i se'n va sortir espectacularment: Venus va guanyar set títols individuals del Grand Slam, i Serena, 23 i es va convertir en la millor tenista de l'era moderna.

Will Smith, que interpreta Williams a la pel·lícula, també tenia un objectiu: convertir-se en l'estrella de cinema més gran del món. Quan encara protagonitzava la sèrie El príncipe de Bel Air, l'actor es va asseure amb el seu mànager James Lassiter i van analitzar les deu pel·lícules més taquilleres de la història, ajustant els resultats per la inflació. “El que vam veure és que aquestes pel·lícules sempre tenien efectes especials, criatures fantàstiques i alguna història d'amor –va explicar Smith el 2015 al Hollywood Reporter–. Així que vam començar a buscar pel·lícules amb efectes especials, criatures fantàstiques i una història d'amor”. El 1996, uns mesos després del final d'El príncipe de Bel Air va arribar als cinemes Independence Day, que no tenia història d'amor però sí efectes especials i criatures fantàstiques. L'any següent arribava als cinemes Men in black. I el 2012 Will Smith es convertia en l'actor més ben pagat de la història de Hollywood al cobrar un salari de 100 milions de dòlars (88,19 milions d'euros) pel seu paper a Men in black 3.

A Smith no li va costar gens passar de raper adolescent a ídol televisiu i tampoc convertir-se més endavant en estrella de Hollywood, però el que se li ha resistit més és el reconeixement dels Oscars. El van nominar el 2001 per Ali, però aquella nit es va endur l'estatueta un altre actor negre, Denzel Washington, per Training day. La següent nominació va arribar el 2007 pel drama de superació La recerca de la felicitat, però l'Oscar el va tornar a guanyar un afroamericà més veterà, el Forest Whitaker de L'últim rei d'Escòcia. Ara, amb 53 anys, Smith s'acosta més al premi amb un personatge que no irradia el carisma de Muhammad Ali sinó els clarobscurs dels pares que triomfen a cavall dels èxits dels fills. No importa: és el favorit en les apostes.

Les ombres del pare

El Richard Williams que encarna Smith a El método Williams és un somiador que imagina un futur brillant per a les seves filles i se sacrifica per elles, però també que decideix cada moviment que fan amb mà de ferro i utilitza el seu èxit per redimir-se a ell mateix d'una vida plena d'humiliacions. King Richard, el títol original de ressonàncies shakespearianes, captura l'ambivalència del personatge millor que la pel·lícula, que obvia el desgast que l'entrenament intensiu tenia en les dues nenes, que al film mai semblen cansades d'entrenar-se, ni tan sols quan és de nit i plou. També es passa de puntetes pel fet que Williams va abandonar cinc fills d'una parella anterior. Segons afirma Sabrina Williams, una de les filles abandonades, l'home va marxar de casa un dia per comprar-li una bicicleta i no va tornar mai més. Williams es va entregar en cos i ànima a Serena i Venus, però va esborrar l'existència dels seus altres fills, una contradicció que la pel·lícula renuncia a explorar.

El que no amaga el film és el racisme estructural del tenis. Al principi és un obstacle per a la progressió de les germanes Williams, que s'han d'entrenar en pistes públiques del barri més perillós de Los Angeles, però després juga a favor seu: en un esport tan blanc, les Williams són un esquer de primera per pescar aficionats entre el públic negre. Els patrocinadors, per descomptat, se'ls tiren a sobre. Però El método Williams no cobreix tots els èxits de Venus i Serena; de fet, acaba just després de la primera derrota com a professional de Venus després d'enfrontar-se justament a Arantxa Sánchez-Vicario quan era campiona de l'Open dels Estats Units. El retrat de la tenista catalana no és precisament afavoridor: se la mostra recorrent a trucs bruts de veterana per frenar el joc efervescent de Williams.