L'última obra mestra de Pixar i un Anthony Hopkins corprenedor, el més destacat de les estrenes nadalenques

'Soul'

Una nova meravella de Pixar

¿Una comèdia metafísica sobre la mort, el jazz i el sentit de la vida? Se li ha de reconèixer a Pixar que pot tenir moments poc inspirats i facturar seqüeles amb el pilot automàtic, però a l'hora de plantejar premisses originals no hi ha ningú amb tant d'atreviment en l'animació comercial moderna. A Soul, la nova meravella de l'estudi, el protagonista mor als cinc minuts i als 25 s'adona que la seva existència no ha tingut sentit i, tanmateix, la pel·lícula es revela finalment com un cant a la vida i, sobretot, a la seva lletra petita: els moments no especialment memorables que donen forma i textura al pas de qualsevol persona per aquest món. Segueix llegint. Disponible a partir del 25 de desembre a Disney+ també en català

'El pare'

Saps com se sent algú amb Alzheimer?

A la manera de Yasmina Reza fa uns anys, el francès Florian Zeller s'ha convertit en un dramaturg estrella amb una sèrie de títols de gran èxit entre el públic i la crítica com La veritat, La mare i El pare. Ell mateix s'encarrega de dirigir l'adaptació cinematogràfica d'aquesta última peça, amb un repartiment encapçalat per un esplèndid Anthony Hopkins en el paper d'un octogenari que un dia es desperta i no és capaç de reconèixer aquella estranya que acaba d'entrar a casa. La principal diferència entre El pare i altres obres sobre l'Alzheimer és que en aquest cas no només veiem com se sent el protagonista, també ho experimentem en primera persona. Segueix llegint. Estrena als cinemes també en català

‘Els Croods: Una nova era’

'Ecohippies' contra trumpistes en la prehistòria

Set anys després de la seva presentació cinematogràfica, la família cavernícola dels Crood torna amb una barreja de comèdia caricaturesca, amors adolescents, paternitats simpsonianes i trepidants lluites per la supervivència (i per l’esmorzar) a la prehistòria. En bona mesura, la seqüela és una rèplica expandida del film anterior. La primera entrega relatava el contacte del clan amb un pretendent de la filla, la intel·ligència del qual els desconcerta. Ara, un cop assumida la relació entre els Crood i el Guy, s’aborden les friccions entre els caçadors-recolectors protagonistes i uns agricultors. Segueix llegint. Estrena als cinemes també en català

'Saint Maud'

Una santa posseïda per animar el Nadal

El 1887, el neuròleg Jean-Martin Charcot va publicar Les demoniaques dans l’art, una investigació mèdica i iconogràfica que lligava la representació artística de les dones endimoniades amb la histèria, amb l’objectiu de legitimar la seva teoria sobre aquesta malaltia. Més enllà de l’àmbit mèdic, l’obra va suposar el triomf de la imatge ambigua –entre la malaltia i l’èxtasi religiós– de la dona amb patologies mentals; una imatge que el cinema, d’altra banda, ha abraçat fins avui dia amb un fervor espectacular. Saint Maud, debut de la britànica Rose Glass, es presenta molt fidel a l’imaginari modern de la histèria, així com a la tradició narrativa del terror gòtic i dels films sobre relacions pertorbades. Segueix llegint. Estrena als cinemes