Els pioners de la poesia visual catalana, 50 anys després

BarcelonaJoan Brossa va transitar entre la literatura i les arts plàstiques amb total llibertat, sobretot amb els seus poemes visuals, el vessant més popular de la seva trajectòria. “És un exemple del que Joan Miró deia: no hi ha cap diferència entre poesia i pintura”, recorda Manuel Guerrero, comissari de l’exposició de la Fundació Joan Brossa, Poesia concreta. Joan Brossa, Guillem Viladot i Josep Iglésias del Marquet, que recupera una altra mostra d'aquests tres creadors que ha adquirit una aura mítica, la que van presentar a la Petite Galerie de l’Alliance Française de Lleida entre el 23 de gener i el 7 de febrer de 1971. Aleshores la Petite Galerie s’havia consolidat com un dels espais artístics alternatius de referència a Catalunya i aquella exposició es va convertir en una fita perquè va ser la primera de poesia concreta a Catalunya i una de les primeres de l’Estat. Francesc Vicens, que pocs anys després es convertiria en el primer director de la Fundació Joan Miró, escrivia al catàleg que Joan Brossa (1919-1998), Josep Iglésias del Marquet (1932-1989) i Guillem Viladot (1922-1999) van explorar "nous camins apassionants que van des de les possibilitats fonètiques i mecàniques de l’idioma fins als recursos de la tipografia i els objectes-collage que cerquen la major senzillesa i contundència”.

Josep Iglésias del Marquet era periodista i havia viscut a Glasgow, Vancouver i Nova York, mentre que Guillem Viladot es guanyava la vida com a farmacèutic i havia endegat amb Iglésias del Marquet el projecte editorial de poesia visual Lo Pardal. “Tots tres treballaven en el món de la poesia experimental, però el seu camí estava molt a la vora del món de l’art”, explica Guerrero. “Iglésias del Marquet i Viladot eren molt amics –afegeix–. Van proposar fer una exposició per difondre la poesia visual i naturalment van pensar en Brossa per reforçar la proposta”.  

Un art on es podien fer servir tots els materials

L’exposició es remunta a l’Any Brossa, celebrat el 2019, i també en són els comissaris els directors dels dos espais on es va poder veure abans d’arribar a Barcelona: Pau Minguet, de la fundació de Guillem Viladot, Lo Pardal; i Jesús Navarro, del Museu Jaume Morera de Lleida. Com diuen els tres comissaris al catàleg, la poesia concreta “reivindicava un art basat en la validesa de tots els materials com a eina poètica i la independència de la lletra com un material més”. Malgrat tot, la versió barcelonina de l’exposició és la més àmplia i inclou unes 150 peces entre obres d’art, llibres i documents. Gràcies a les fotografies de la inauguració s’ha pogut saber quines obres van exposar cadascun dels artistes: Joan Brossa hi va participar amb la sèrie Vuit pòsters poema, dels quals se’n poden veure set, l’edició dels quals va pagar una amiga de Brossa, Montse Ester, que era la propietària de joies i regals Saltar i Parar i del restaurant Las Violetas. Entre aquests pòsters hi ha els també coneguts Elegia al Che i Espanya, una crítica de l’Estat feta senzillament amb un naip trucat. Josep Iglésias del Marquet va mostrar diversos collages, un dels quals havia fet a Glasgow. “Iglésias del Marquet és un dels precursors del pop art a Catalunya i farà els primers collages pop d’aquí”, explica Guerrero. Pel que fa a Viladot va exposar un poema fet a partir d’una guia telefònica i uns altres fets amb objectes trobats, com una bossa de paper.  

En paral·lel a la reconstrucció de la mostra de la Petite Galerie, es poden veure altres treballs de tots tres artistes, entre els quals també n’hi ha d’inèdits, com uns pòsters que Brossa va fer clandestinament per al PSUC de Mataró l’any 1972. Aleshores no guardava el que feia i els exemplars que han sobreviscut són de la col·lecció de l’escultor Pere Casanovas perquè el magatzem on els van amagar de la policia es va inundar. “És la primera vegada que s’edita el conegut Poema, el cos del qual és una pistola, i aleshores políticament un poema com aquest era subversiu”, diu Guerrero. També ho són alguns originals de les Postals nord-americanes per a una noia de Barcelona que Josep Iglésias del Marquet va enviar a la seva nòvia i més endavant la seva dona, Paulina Colomer, una mostra de mail art excepcional en el context estatal.

En lloc de poesia concreta, a Joan Brossa li agradava parlar de poesia visual perquè creia que aquesta denominació no estava mediatitzada pels seus orígens al Brasil i Alemanya, i va començar a publicar els seus poemes en edicions més acurades a partir de 1978. I pocs anys després, amb la primera exposició a la galeria Joan Prats l’any 1982, va entrar al mercat de l’art “de ple”, com recorda Guerrero. “El 1983 la Generalitat li va organitzar una exposició itinerant i Brossa no va deixar de fer exposicions fins a esdevenir un artista de dimensió internacional”. Pel que fa a Iglésias del Marquet, va abandonar la poesia experimental, tot i que va seguir divulgant-la, i Guillem Viladot va eixamplar el seu univers plàstic amb escultures i pintures”, conclou.