Cultura22/01/2015

L'Espai Volart obre la temporada amb tres exposicions de Comadira, Subirà-Puig, Fornas i Pedragosa

40 anys de la faceta artística del poeta d'obres, algunes inèdites, s'exposen a partir d'aquest dijous i fins el 26 d'abril

Agències
i Agències

BarcelonaPer a Narcís Comadira, la naturalesa és "sagrada" i els arbres són "fascinants, es deixen mirar, es deixen tocar i ofereixen formes diferents". L'Espai Volart acull a partir d'aquest dijous i fins el 26 d'abril l'exposició del poeta i artista 'Obres amb arbres (i altres vegetals)'. Les prop de 70 obres exposades, algunes de les quals són inèdites, recorren més de 40 anys del vessant artístic de la seva trajectòria. Comadira subratlla que per a ell la pintura no explica, sinó que "comunica, impacta, commociona" i que aquest és l'objectiu que vol aconseguir amb les seves pintures.

La comissaria i directora d'art de la Fundació Vila Casas –de la qual depèn l'Espai Volart–, Glòria Bosch, afirma que els motius de les peces artístiques del poeta configuren "una iconografia única d'universos idealitzats i espais destinats a la contemplació". A l'exposició, els arbres són els grans protagonistes, com a 'Retaule d'arbres' (2014), que remet als retaules dels pintors de l'Edat Mitjana. Però en lloc d'imatges religioses, les pintures del conjunt estan protagonitzades per arbres.

Cargando
No hay anuncios

Pel que fa a la influència que pot tenir la poesia en la seva pintura i viceversa, Narcís Comadira concep art i literatura com dos llenguatges diferents, encara que algunes de les portades dels seus llibres s'han il·lustrat amb els seus dibuixos, i en el catàleg de l'exposició s'hi inclou, per primera vegada, un poema sobre la seva obra 'Paisatge amb ruïnes' (1999).

Jordi Fornas i Joan Pedragosa, representats a la mostra 'Ports i flèxums', van ser dos dels dissenyadors gràfics més destacats i renovadors de la Catalunya dels anys 60 i 70. També van renovar les arts plàstiques incorporant el volum a les seves pintures. Per últim, la Fundació fa un "homenatge" a l'escultor Josep Subirà-Puig (Barcelona, 1925), una figura poc reconeguda. Segons Glòria Bosch, reivindicar la seva figura a Catalunya és "una assignatura pendent", ja que l'artista viu a París des de l'any 1955. Les seves peces, melancòliques i tràgiques, estan marcades per una actitud existencialista que se sotmet al determinisme natural de la condició humana.