La pintura de Yago Hortal es queda amb la pell i l'os

BarcelonaEl pintor Yago Hortal (Barcelona, 1983) treballa simultàniament en diferents línies dins el seu estil personal, com es va poder veure a l'exposició que li va dedicar el Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas la temporada passada. Ara Hortal viu un altre moment especial, perquè mostra a la galeria Senda una desena de pintures que representen el gir més fort en la seva trajectòria en quinze anys: fins ara els seus quadres de gran format eren reconeixibles pels grans esquitxos de colors fluorescents, en canvi els nous es caracteritzen perquè l'artista ha tret pintura en lloc de posar-n'hi i pels colors primaris i naturals de les obres, tot i la voluntat de continuar tenint un impacte en l'espectador com si li donés "un cop de puny a l'ull", com diu ell mateix.

"És un canvi que l'ha produït el meu interès per la mateixa pintura, pel mateix mitjà -explica-. Ara entenc millor i conec més el que és pintar, cosa que m'ha fet moure la curiositat, no voler-me quedar en una cosa que ja coneixia". Tanmateix, Hortal assegura que encara li queda camí per recórrer en aquesta nova etapa, de la qual no vol donar detalls tècnics perquè no el copiïn, com li ha passat amb la seva obra anterior amb diferents pintors, alguns dels quals estan establerts a Barcelona. "Hi ha una part de la imitació que t'afalaga, però d'una altra banda hi ha un acte de mala fe", adverteix.

Malgrat tot, Hortal sí que deixa clara una cosa dels seus nous treballs: "Poden semblar serigrafies, però no ho són", assegura. "El fet d'extraure pintura del quadre va començar al meu anterior estudi -afegeix-, però no m'hi vaig fixar gaire fins que m'hi vaig tornar a posar més endavant. És com deixar reflectir el més senzill i el més sintètic, aquests quadres són síntesis dels d'abans". Així, en lloc de barrejar pintura, ara els quadres estan construïts per capes, cadascuna de les quals mostra "el traç" d'Hortal. "Sembla que hi hagi molt poca pintura, però n'hi ha més que en quadres anteriors". La forquilla de preus de les obres està entre els 12.000 i el 24.000 euros.

A mesura que explorava aquesta nova manera de treballar, Yago Hortal s'adonava que la seva obra anterior era menys matèrica del que es pensava i que estava més basada en la "línia", com es pot observar en dues pintures acolorides que obren el recorregut, que serveixen per fer una transició que culmina amb les noves. L'exposició de la Senda es va inaugurar fa pocs dies, i el 24 d'aquest mes s'obrirà una altra mostra a la galeria Nikolaus Ruzicska de Salzburg, amb obres amb el mateix plantejament, però que a la vegada inclouen variacions respecte a les que es poden veure a Barcelona. "No descarto barrejar diferents famílies d'obres o tornar a obres anteriors quan em vingui de gust", conclou Hortal.