The Pinker Tones i el Quartet Brossa honoren Theremin

Barcelona“És un personatge apassionant”, insisteix Àlex Llovet, 50% del duo de música electrònica The Pinker Tones. Parla de Léon Theremin (1896-1993), l’inventor de l’instrument que va batejar amb el seu cognom i que es fa sonar sense tocar-lo. La passió per Theremin va dur els Pinker Tones i el Quartet Brossa a treballar en un espectacle que va guanyar el premi Puig-Porret i que va estrenar-se al Mercat de Música Viva de Vic l’any passat, i en què també van participar les veus del Quartet Mèlt i el coreògraf Toni Mira.

El següent pas va ser enregistrar-lo en un disc titulat Leon, que ha publicat Kasba Music. I ara és el moment d’escampar-lo novament pels escenaris: la primera cita és el 17 de juliol al Casino l’Aliança del Poblenou, a Barcelona, dins de les activitats associades al Sónar+D. La història de Leon ve de lluny. “Els Brossa ens van demanar una col·laboració d’electrònica versus corda, i nosaltres teníem aquest projecte en un calaix”, recorda Llovet.

Cadascú tenia raons diferents per aproximar-se a aquest pioner de la música electrònica. “D’una banda volíem celebrar l’efemèride, el centenari del theremin i per tant de la música electrònica. Als Brossa els interessava el vessant musical, la relació de Léon Theremin amb compositors de l’època com Stravinsky, Xostakóvitx i Aaron Copland -explica Llovet-. Al Salva [Rey], el meu company als Pinker Tones, segurament li interessava més la connexió amb l’electrònica i el fet que fos l’inventor d’un instrument que va donar pas a tots els instruments de la factoria Moog. I a mi m’interessava més el vessant purament personal, l’evolució emocional del personatge”. Els tres punts de vista són presents a Leon, una obra magnífica pensada en tres moviments en què corda i electrònica, inclosos els theremins de Jairo Moreno i Víctor Estrada, acompanyen un relat biogràfic efectivament apassionant. “És una barreja de Romeu i Julieta i una tragèdia grega”, suggereix Llovet. De fet, la funció del Quartet Mèlt és la d’un cor grec que aporta una visió externa a una història que és també la del segle XX.

Theremin, inventor també de la porta automàtica i de diferents ginys relacionats amb l’espionatge, va ser aplaudit per Lenin, celebrat per l’alta societat de Nova York, confinat en un gulag, posteriorment alliberat per servir a la cursa espacial soviètica i, segons documents desclassificats fa poc, agent doble. I a més va viure una extraordinària aventura sentimental amb la ballarina afroamericana Lavinia Williams. “El disc és bàsicament electrònica i corda amb alguna concessió al pop, com les cançons Lavinia i Snow, que són els moments més extrems del recorregut emocional del personatge: quan s’enamora a Nova York i quan el tanquen al gulag”, explica Llovet.