Picasso i Giacometti fan rècord a les subhastes

BarcelonaLes dones d’Alger, d’Eugène Delacroix, va ser una de les pintures que més va captivar Pablo Picasso. Va creure que hi veia la seva dona, Jacqueline Rocque, i en va fer més d’un centenar de versions durant dos mesos entre el 1954 i el 1955: prop de 100 estudis sobre paper i 15 pintures, nomenades amb les lletres de la A a la O. Aquesta última està considerada com una de les grans obres mestres de l’artista i dilluns al vespre, hora local, es va convertir en la pintura més cara venuda en una subhasta, després de ser adjudicada per 160,8 milions d’euros a Christie’s de Nova York. Durant la mateixa venda també es va adjudicar la segona obra més cara d’una subhasta: l’escultura L’home que assenyala, d’Alberto Giacometti, va assolir 126,3 milions d’euros.

“Va haver-hi una competició tremenda, cinc col·leccionistes es disputaven l’obra al nivell dels 120 milions de dòlars -va dir Jussi Pylkkanen, el president global de la casa després de la subhasta-. El mercat ha canviat dramàticament”. Fins ara, l’obra més cara venuda en una subhasta era Tres estudis de Lucian Freud, de Francis Bacon, venuda per 105,8 milions d’euros a la mateixa casa el 2013.És el tercer cop que una obra de Picasso fa el rècord de la més cara d’una venda pública: el maig del 2010 Nu, fulles verdes i bust va ser venut per 81,9 milions d’euros i el 2004 Noi amb pipa, de l’època rosa, va aconseguir 77,5 milions també a Christie’s. Així i tot, l’obra d’art més cara és Nafea faa ipoipo (Quan et casaràs?), de Paul Gauguin. La va adquirir un col·leccionista anònim de Qatar per 264 milions d’euros en una transacció privada coneguda al febrer.

El mercat creix exponencialment

Les dones d’Alger (versió O) ja havia sortit a la venda a Christie’s de Nova York el 1997. Aleshores va ser adjudicada per uns 30 milions d’euros, així que en prop de vint anys el seu valor s’ha quintuplicat. Segons la consultora Artprice, les grans subhastes de maig i novembre a Nova York són un reflex del creixement explosiu que el mercat de l’art ha experimentat en els últims anys. “Entre el 2013 i el 2014, els ingressos de les subhastes van augmentar un 26% (de 10.000 milions d’euros fins a 13.500 milions). Entre el 2000 i el 2014 el creixement va ser del 422% i l’índex general de preus d’obres d’art va créixer el 32% en 10 anys”, diu un dels informes recents de la firma.

“ Les dones d’Alger (versió O) és, com el tríptic de Francis Bacon dedicat a Lucian Freud, un diàleg entre dos artistes, o fins i tot tres, perquè l’obra és una mena de resposta a la mort de Matisse el novembre del 1954”, explica Ana María Celis, vicepresidenta associada i especialista del departament d’art contemporani i de postguerra de Christie’s. Abans de l’últim propietari, l’obra va pertànyer a la col·lecció de Victor i Sally Ganz, que van adquirir tota la sèrie. Però poc temps després es van penedir d’haver fet una despesa tan important i van vendre deu de les pintures i, com que els preus de Picasso els començaven a semblar massa cars, van començar a invertir en artistes més joves com Jasper Johns i Robert Rauschenberg, i el 1997 van vendre a Christie’s quatre de les cinc pintures de la sèrie que els quedaven. Les dones d’Alger (versió O) s’ha pogut veure en les retrospectives més importants de Picasso de les últimes dècades al MoMA, la National Gallery de Londres i el Louvre.

“El record d’aquesta pintura el va perseguir”, va dir el biògraf de Picasso sobre la relació del malagueny amb l’obra de Delacroix. “M’havia parlat sovint de fer la seva pròpia versió de Les dones d’Alger i em portava una vegada al mes al Louvre per estudiar-la”, va escriure Françoise Gilot el 1964 al llibre Vida con Picasso. “Quan li vaig preguntar què li semblava Delacroix, em va dir, amb els ulls entretancats: «Aquest cabró... És molt bo»”.