Phoenix

La nova pel·lícula de Christian Petzold i Nina Hoss (director i actriu d’altres títols remarcables com Barbara ) s’aproxima al gran trauma de la Segona Guerra Mundial a Alemanya des d’una perspectiva insòlita. Phoenix no juga a la lliga dels drames realistes sobre les seqüeles de l’Holocaust malgrat que la seva protagonista, Nelly, retorna a Berlín d’un camp de concentració amb la cara totalment desfigurada, fet que propicia una pirueta narrativa que converteix el film en el revers del Vertigo d’Alfred Hitchcock. El marit de la Nelly no la reconeix com la dona que dóna per morta, però considera que s’hi assembla prou per fer-se passar per ella. Petzold aborda la crisi d’identitat a l’Alemanya de la postguerra des d’un context de melodrama noir que fa creïble la postura d’una protagonista que avantposa l’amor al seu marit a la militància en una causa jueva amb la qual no s’identifica. La reconciliació per a la Nelly passa per sentir-se reconeguda en la mirada del marit ari. Phoenix diagnostica que la fractura identitària, però, és irreversible. |