Philippe Herreweghe dirigeix una joia del Barroc alemany

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL PI | 3 DE DESEMBRE

3 DE DESEMBREEls genis no sorgeixen del no-res, formen part d’un continu històric dels sediments del qual s’alimenten per crear un corpus únic. Un dels grans antecessors de Bach en el càrrec de kantor de Sant Tomàs de Leipzig va ser Johann Hermann Schein (1586-1630), autor d’un cicle de 26 motets d’una bellesa excepcional, Israelis Brünnlein [Fonts d’Israel], peces curtes basades majoritàriament en textos de l’Antic Testament en les quals l’espiritualitat luterana es dona la mà amb la sensualitat del madrigal italià. Una suma d’influències que també caracteritzaria Bach i que acaba de justificar la presència d’aquesta partitura en el cicle que el Palau de la Música dedica al compositor de la Passió segons sant Mateu.

Philippe Herreweghe va interpretar la majoria de motets del recull (en van quedar fora sis), amb dues peces de Kapsberger com a interludi, si bé és dubtós que en l’acústica de Santa Maria del Pi el delicat toc de Thomas Boysen a la tiorba arribés gaire més enllà de les primeres files. Amb un Collegium Vocale Gent d’efectius reduïts -cinc cantants i quatre instrumentistes-, el director flamenc es va mostrar fidel a un estil que, a partir de la màxima pulcritud sonora, assoleix un impacte estètic i espiritual de primer ordre.

Herreweghe no va necessitar recórrer a efectes gratuïts per posar en relleu la càrrega expressiva de la música de Schein, per exemple en els punyents cromatismes amb què el compositor il·lustra les llàgrimes a Die mit Tränen säen o l’angoixa continguda de Wende dich, Herr. En alguns passatges la soprano Hana Blažiková tendia a dominar el conjunt, circumstància secundària davant la capacitat d’escolta mútua encomiable i el sentit mil·limètric de l’afinació (alguns finals tallaven l’alè) de les cinc veus. L’alternança de recolliment i assertivitat de Lehre uns bedenken va ser el tancament perfecte d’un concert preciós.