Els Pets, uns ‘fòssils’ rejovenits amb moltes coses per fer
Els de Constantí enceten gira al Gran Teatre del Liceu presentant el disc ‘Som’
BarcelonaUna dotzena de marcs negres amb pedres de calç il·luminades que formaven la paraula 'Som' era l’original decorat que presidia el fons de l’escenari amb què Els Pets es van presentar ahir al Gran Teatre del Liceu per encetar la gira de presentació de Som, el seu nou disc. Potser la seva escenografia juga amb la idea dels fòssils, però els de Constantí van presentar-se al temple de l’òpera com una banda jove que, tot i les més de tres dècades de carrera, no perd l’esperit gamberro i compta amb un públic còmplice que riu quan Gavaldà afirma, impertèrrit: “Això és un concert seriós, hauríem de mantenir les maneres”.
Una lluminosa Agost va encetar la nit per deixar pas als dos primers temes de Som : la llaminadura pop Wittgenstein i La vida és molt avorrida sense el teu cos. Tot i les bromes d’un Gavaldà ballaruc, la cosa es va posar seriosa quan el cantant d’Els Pets va presentar La vida és bonica (però complicada). “Quan vam fer aquesta cançó no ens pensàvem que algun dia seria tan actual. Parla dels presos i de la gent que els enyora”, va dir, provocant una allau de crits de “Llibertat” en el públic.
Exclusives i lletres polítiques
La tendra Mil hiverns i la duríssima Corvus, les dues del nou disc, van abaixar les revolucions per encarar la descàrrega de L’àrea petita, la primera cançó corejada amb ganes pels fans, que també van entrar en el joc quan va arribar el torn de Setembre, amb la qual Gavaldà va oferir una “exclusiva” : “Estem preparant un disc conceptual en què totes les cançons seran de mesos de l’any, sortirà cap al 2063”. Menys bromes admet la lletra confessional i amarga de No vull que t’agradi aquesta cançó, la balada de Som que activa l’obligada dansa de cuques de llum de mòbils a la platea. Després d’una celebrada L’exèrcit que vindrà, Gavaldà es va confessar. “He fet dos temes per al nou disc sobre la situació social i política del país. Un l’entén tothom i l’altre no”, va dir abans d’explicar que Prendre mal la va escriure pensant en “la gent que treballa estomacant a qui expressa les seves idees al carrer”.
En clau de sex symbol paròdic a De tant en tant o de cantautor íntim a la sentida Laia, Gavaldà és un frontman empàtic i intel·ligent que sap quan toca fer aixecar el públic amb el seu repertori més infal·lible, traient del sarró versions pletòriques d’Hospital de mar i Tantes coses a fer. En la nova etapa encetada ahir, Els Pets són un grup amb moltes coses per fer, rejovenits per la preciosa producció de Joan Pons a Som, que no sempre van aconseguir traslladar al directe amb fidelitat. Acompanyats pels inevitables crits d’“Independència”, Els Pets van tancar la festa amb les balades Som i Com anar al cel i tornar, una “terrorista” Llavis nous i una provocadora Jo vull ser rei, molt oportuna en temps de setge a la llibertat d’expressió. Era el punt final, i ni els crits enfurismats de “No n’hi ha prou” del públic els van fer tornar a l’escenari.