El Petit de Cal Eril posa música al cel·luloide pintat de Sistiaga

Barcelona“Una experiència sideral, en sentit literal”. Així descriu el crític sense por a la hipèrbole Francisco Algarín la sessió que avui obrirà la nova temporada del cicle Xcèntric del CCCB. “Serà un esdeveniment històric”, afirma la directora del cicle, Carolina Caballero. I amb raó: l’obra magna de José Antonio Sistiaga, Ere erera baleibu izik subua aruaren, es projectarà al Teatre del CCCB amb música interpretada en directe per El Petit de Cal Eril. L’artista sempre ha demanat que la pel·lícula sigui exhibida en format mut però, segons Caballero, excepcionalment ha autoritzat la intervenció musical gràcies al vincle de “confiança i estima” de Sistiaga amb l’Xcèntric arran de la seva inclusió a l’antologia Del éxtasis al arrebato.

Ere erera baleibu izik subua aruaren (1970) és un dels títols més emblemàtics de l’anomenat cinema sense càmera: Sistiaga va pintar a mà els seus 108.000 fotogrames sobre la pel·lícula de cel·luloide de 35mm en format scope, fent servir com a materials pigments, pintures i els elements naturals. Va trigar 17 mesos, tancat al seu estudi entre 10 i 12 hores diàries i, segons la llegenda, alimentant-se sobretot de iogurts.

Un viatge sinestèsic

El resultat, a més de la pel·lícula pintada en cel·luloide més llarga que s’ha fet mai, és un viatge cinematogràfic de 75 minuts veritablement únic, una obra que el va convertir en un artista reconegut en institucions com la Tate Gallery i el MoMA. “Sistiaga és un dels artistes vius de cinema experimental amb més transcendència i fama internacional”, afirma Caballero, que defineix Ere erera... com “un viatge impressionant en què has de deixar anar els sentits, un festí per a la vista amb ritmes molt potents i combinacions de colors de gran poder sinestèsic”.

La idea d’unir l’obra de Sistiaga amb la música d’El Petit de Cal Eril sorgeix per donar continuïtat a la iniciativa que va obrir l’anterior temporada de l’Xcèntric, un espectacle en què el cantaor El Niño de Elche musicava peces inèdites de José Val del Omar. Enguany, l’equip de l’Xcèntric volia treballar amb El Petit de Cal Eril i van valorar diverses opcions cinematogràfiques abans de decidir-se per l’obra de Sistiaga per les “qualitats psicodèliques” que compartia amb la música del grup. Artur Tort, que toca els teclats a El Petit de Cal Eril, també veu el vincle: “La pel·lícula és molt orgànica, amb imatges molt sensuals i còsmiques, hi ha una correspondència entre els dos mons”.

Tort és un amic de la família Xcèntric. Assidu a les sessions del cicle i amic d’alguns dels programadors, ell mateix és cineasta. Va dirigir el clip de Mishima Menteix la primavera i ha treballat com a muntador i director de fotografia per a Albert Serra, i, de fet, va conèixer el cantant d’El Petit de Cal Eril, Joan Pons, quan ell feia de tècnic de so a Història de la meva mort. “El cinema és molt important per a nosaltres”, assegura el músic.

La faceta experimental d’El Petit

Tort alerta que la música que el grup interpretarà en la inauguració de l’Xcèntric tindrà molts elements d’improvisació: “Als concerts, sempre hi ha una contenció dels desenvolupaments musicals, perquè ens hem de cenyir a la cançó. Però sempre hem volgut fer un concert especial per donar sortida a aquesta faceta musical més experimental de passatges més instrumentals”.

El grup ha estudiat la pel·lícula de Sistiaga i ha fet alguns assajos amb les imatges, jugant amb la sincronia de música i cinema. “Però ens vam adonar que si fèiem molts assajos perdíem la frescor, així que vam parar per deixar espais al directe, perquè així sortien coses interessants -explica Tort-. Ens agrada la idea de contrastar la tècnica detallista de Sistiaga amb la llibertat del directe”.

El Petit de Cal Eril aterra avui al CCCB amb la mateixa formació de la seva última gira: dues bateries (Ildefons Alonso i Jordi Matas), Dani Comas al baix, Tort als teclats i Joan Pons a la veu i les guitarres. “Hem assolit una gran comunicació entre nosaltres i la proposta de l’Xcèntric ens permet mostrar-la”, diu Tort. L’escenari estarà a l’altura: Ere erera baleibu izik subua aruaren es projectarà -com és habitual a l’Xcèntric- en el format original de 35 mil·límetres. L’únic inconvenient serà l’absència del seu autor, Sistiaga, que havia de presentar la sessió i oferir l’endemà una classe magistral, però ha cancel·lat la visita a Barcelona per problemes de salut. El seu esperit còsmic i tel·lúric, tanmateix, estarà present a través de les imatges del film.

Cinc obres extraordinàries de cinema sense càmera

‘Two sisters’ CAROLINE LEAF

Una de les poques peces figuratives i narratives fetes directament sobre cel·luloide. L’autora treballa gratant la pel·lícula per aconseguir un efecte similar al dels gravats.

‘Estela’ FREDERIC AMAT

Amb puntades d’una màquina de cosir, Amat va fixar una llarga cua de cabells al suport fílmic. L’obra es va fer expressament per al cicle itinerant Del trazo al píxel.

‘1000 plateaus’ STEVEN WOLOSHEN

Durant les esperes de la seva feina com a conductor de limusines, sense sortir del cotxe, Woloshen va crear amb una petita caixa de llum aquesta hipnòtica peça abstracta.

‘Mothlight’ STAN BRAKHAGE

El mestre del cinema experimental va atrapar amb dues cintes transparents ales d’arna i d’altres insectes i va transformar així les restes animals en un suport fílmic.

‘Free radicals’ LEN LYE

Un clàssic. Gratant cel·luloide, Len Lye va crear el 1958 una pel·lícula pionera que reduïa el cinema a l’essència: llum i foscor acompanyades d’una música tribal africana.