Peter O'Toole, l'etern Lawrence d'Aràbia

Barcelona.Tot i que es va donar a conèixer com a actor shakespearià al Bristol Old Vic, Peter O'Toole (1932-2013) ha passat a la història per la interpretació de T.E. Lawrence a la pel·lícula Lawrence d'Aràbia, l'obra mestra dirigida per David Lean l'any 1962. "Un dia, em vaig llevar i era famós. Em vaig comprar un Rolls-Royce i vaig enfilar el Sunset Boulevard amb el cotxe. Portava ulleres de sol i un vestit blanc, i saludava la gent com si fos la reina d'Anglaterra", va dir l'actor en una ocasió: la seva retòrica esmolada va donar molt de si al llarg d'una trajectòria plena d'alts i baixos.

O'Toole va ser molt famós a partir dels trenta anys, però, així i tot, els papers més recordats de la seva filmografia es concentren a la dècada dels 60. El rei Enric II a Becket (1964) i El lleó a l'hivern (1968). Lord Jim a la pel·lícula homònima, dirigida per Richard Brooks (1965). Arthur Chipping a Passi-ho bé, senyor Chips (1969), basada en una nouvelle deliciosa de James Hilton. "La meva vida professional, tant al teatre com a la gran pantalla, m'ha donat notorietat pública, satisfaccions emocionals i confort material -assegurava en una altra ocasió-. M'ha ajuntat amb gent agradable i bons companys amb qui he compartit el destí inevitable de tots els actors: èxits i fracassos".

O'Toole va néixer l'any 1932, però mai no ha quedat clar ni la data exacta ni el lloc. Podria haver estat a Connemara (Irlanda) o a Leeds (Anglaterra), en algun moment entre juny i agost. Ni ell mateix ho aclaria a les memòries.

"No venia de la classe obrera, sinó de la classe criminal", havia bromejat. El seu pare treballava el metall i era corredor d'apostes. La mare, infermera. Després d'estudiar a l'Acadèmia Reial d'Art Dramàtic -el director del teatre Abbey de Dublín no el va acceptar perquè no parlava irlandès-, O'Toole va participar en diversos muntatges teatrals d'obres de William Shakespeare. El rei Lear, Otel·lo, El somni d'una nit d'estiu i Hamlet van precedir la seva primera interpretació cinematogràfica, el 1960: va ser l'adaptació de la novel·la d'aventures Segrestat, de Robert Louis Stevenson.

L'oportunitat de la vida

Dos anys després li arribava l'oportunitat de la seva vida: interpretar T.E. Lawrence en una gran producció de Hollywood que dirigiria David Lean. Marlon Brando no estava disponible i Albert Finney li havia rebutjat l'oferta. "Ens vam instal·lar al desert àrab durant nou mesos. Van ser els millors dies de la meva vida -reconeixia O'Toole-. Podria haver estat una expedició arqueològica, o una missió militar". Però no: era una pel·lícula, Lawrence d'Aràbia, que recordarien generacions i generacions d'espectadors gràcies a la mirada blava d'O'Toole, a les escenes de desert i a la música de Maurice Jarre. Va guanyar set Oscars, tot i que no el de millor actor (se'l va emportar Gregory Peck per Matar un rossinyol ). La pel·lícula explica la vida de l'oficial britànic T.E. Lawrence: durant la Primera Guerra Mundial va estar destinat a l'Aràbia, on va aconseguir agrupar les tribus àrabs per lluitar contra els turcs i per la seva independència. O'Toole va viure tan intensament el paper que alguns beduïns que havien conegut en vida el senyor Aurens -mort el 1935- el consideraven la seva reencarnació.

Mundialment famós des de llavors, O'Toole va participar en un bon grapat de bones pel·lícules. La seva versatilitat va quedar demostrada interpretant el rei Enric II en dues pel·lícules; el femeller que no pot evitar ser infidel a Com va això, gateta? -amb guió de Woody Allen-; l'aventurer Jim de Lord Jim -basada en el clàssic de Joseph Conrad-; els tres àngels de La Bíblia, que John Huston va filmar el 1966, i fins i tot Don Quixot al musical L'home de la Manxa, dirigit per Arthur Hiller l'any 1972. "Un cavaller sense una dama és un cos sense ànima", deia l'actor a la pel·lícula. Mentre encadenava rodatges i obres de teatre -va fer de Hamlet a les ordres de Laurence Olivier al Royal National Theatre de Londres, i va participar en un muntatge de Tot esperant Godot, de Samuel Beckett-, la seva addicció a l'alcohol va motivar una gran quantitat d'anècdotes.

"Sóc massa refotudament humà"

Abans que li haguessin d'extirpar part de l'estómac i dels intestins el 1976 per culpa dels excessos amb el whisky, l'actor va protagonitzar unes quantes històries memorables. Més d'una vegada l'havien hagut de baixar de l'edifici del Lloyds Bank, al Covent Garden, on s'enfilava quan perdia els papers. "Sóc humà, massa refotudament humà", repetia. En una ocasió va sortir a prendre una copa a París i, quan es va llevar, era a Còrsega. Va passar la major part del rodatge de Becket borratxo, ben acompanyat per Richard Burton, un altre gran bevedor. Mentre eren al desert amb Omar Sharif, una nit de gresca li va organitzar una cita amb una de les pioneres de la transsexualitat, April Ashley. Quan Sharif va descobrir la veritat, va perseguir O'Toole amb un ganivet de carnisser. Serien amics durant tota la vida, igual que amb Richard Burton. "L'únic esport que faig és caminar rere els taüts d'amics que feien esport", va comentar una vegada amb sornegueria.

A finals de la dècada dels 70, després d'encadenar problemes de salut, O'Toole va poder reprendre la carrera amb pel·lícules com Alba zulu (1979), el deliri kitsch Supergirl (1984) i L'últim emperador (1987) de Bertolucci, on interpretava un diplomàtic escocès. Als 90 encara va ser força actiu, si bé les produccions en què participava no són precisament memorables. Entre els últims papers hi ha el rei Príam a Troia (2004), el Maurice de Venus (2006) i la veu del crític culinari Anton Ego a Ratatouille (2007). O'Toole, que va publicar dos volums de memòries, titulades Loitering with intent [Perdent el temps amb ganes], es definia com "un esteta, un gran apostador als cavalls, antic escolanet, un bevedor que vagareja pels carrers de nit, comprant sempre la mateixa novel·la, Moby Dick ".