Peter Lord: "Hem regalat Aardman als treballadors perquè estimem l'empresa i no volem que canviï"

BarcelonaNo seria exagerat parlar d’Aardman com una Disney de l’animació en plastilina. Són referents i pioners del seu àmbit, responsables de pel·lícules magistrals i estimades pel públic com Chicken run, Wallace & Groomit i El xai Shaun i fins i tot tenen atraccions en parcs temàtics. Però costa d’imaginar Walt Disney fent el mateix que fa uns mesos va fer el fundador d’Aardman, Peter Lord: entregar el 75% de la propietat de la seva companyia als seus treballadors. "Tinc 66 anys i, tot i que de moment vull treballar, ja penso en la meva retirada –explicava Lord fa uns dies al CCCB–. El més normal per al meu soci i jo seria vendre l’empresa, però la veritat és que no necessitem els diners. I si la venem, al cap de dos o tres anys podria tornar a canviar de mans, i no volem que l’empresa acabi convertint-se en una mercaderia. Així que hem regalat Aardman als treballadors, senzillament perquè estimem l’empresa i no volem que canviï: volem que mantingui la seva identitat i independència econòmica".

Lord va viatjar a Barcelona el 12 de febrer per oferir una xerrada al CCCB, un tastet per fer venir boca de la pròxima edició de l’Animac de Lleida, que tindrà lloc del 27 de febrer a l’1 de març. Abans va oferir una classe magistral a l’Escola de Cinema de Barcelona (ECIB), que té una especialitat en animació. "Hi ha molt de talent a Catalunya –assegura Lord–. Ara mateix hi ha tres animadors formats a l'ECIB que treballen amb nosaltres i a Pirates! vaig col·laborar amb Pascual Pérez i els germans Grangel". Durant la conversa amb l’ARA, les mans de Lord no paren quietes i van donant forma a un homenet de plastilina: és el Morph, el personatge que fa més temps que l'acompanya. "Quan el meu soci i jo érem joves vam contactar amb el productor d'un programa per a nens de la BBC que ens va demanar crear un personatge que interaccionés amb el presentador –explica–. El que m'agrada del Morph és que és exactament el que representa: un humanoide de 10 centímetres. Per això quan viatjo me l'emporto i li faig fotos que després penjo a Twitter".

Solidaritat en ‘stop-motion’

El gest sempre despreocupat i murri de Lord només s’enfosqueix quan parla de resultats de taquilla de l’animació en stop-motion. Fins i tot l'amoïna el fracàs de Mr. Link: l’origen perdut, de l’estudi nord-americà Laika. "És desesperant. M’agradaria que ens anés millor a tots. Laika es va arriscar amb els seus primers films [Els mons de Coraline, L’al·lucinant món de Norman], que eren foscos, tenien elements de terror i apel·laven a nens una mica grans. Pensava que Mr. Link els funcionaria molt bé, perquè és més familiar, però no ha sigut així. Em rebenta però ho hem d'admetre: el nostre mercat és més petit que el de l’animació per ordinador, sobretot perquè no podem invertir en promoció com Disney, Pixar o Illumination, i no parlem dels blockbusters de Marvel, que cada vegada estan dirigits a un públic més jove", recorda.

Però Lord subratlla que no és un mal moment per a l’animació en stop-motion i que el 2020 es produiran quatre pel·lícules: "Nosaltres ja estem treballant en la seqüela de Chicken run, Guillermo del Toro en el seu Pinotxo, Henry Selick té un projecte en marxa i els de Laika també. Objectivament, l’stop-motion és més gran que mai!" I també celebra que en els últims Oscars dos dels cinc nominats fossin europeus. "És important que mantinguem la nostra identitat i que no intentem fer pel·lícules intercanviables amb les de Hollywood. Aardman sempre farà pel·lícules amb un segell britànic. Fa molts anys, quan col·laboràvem amb Dreamworks, vam tenir algun èxit però mai vam fer la taquilla d'una de les seves pel·lícules. I ells, de manera molt educada, ens van dir un cop: «Per què no feu pel·lícules més americanes?» Però no podem, no funcionaria", assegura Lord.