Els Pet Shop Boys ofereixen un concert generós al Cruïlla

BarcelonaSi Jamiroquai era el gran nom de divendres al Cruïlla, la nit de dissabte era dels Pet Shop Boys. A diferència del grup de Jay Kay, que feia sis anys que no tocava a Barcelona, Neil Tennant i Chris Lowe han visitat regularment la ciutat, l'última vegada el 2015 als Jardins de Pedralbes. Potser això va fer que aquest dissabte no es completés l'aforament com va passar divendres, quan el Cruïlla va arribar al sostre dels 25.000 assistents. Tot i això, 22.000 persones van omplir el recinte la nit en què Pet Shop Boys oficiaven de caps de cartell.

Davant d'una gran expectació, Tennant i Lowe van aparèixer a contrallum, davant d'unes pantalles en forma de cercle que, com es veuria de seguida, seria un motiu recurrent de la part visual del concert, segurament per imitar la portada del seu últim disc, 'Super' (2016), que encara no havien presentat a Barcelona. Van començar, de fet, amb dues peces del nou treball: 'Inner Sanctum' –a manera d'introducció– i 'The pop kids', una cançó que reprendrien per acomiadar el xou, però van intercalar-hi 'Opportunities (Let's make lots of money)', del 1985. I és que aquesta seria la tònica d'un 'setlist' que només incloïa quatre temes nous. La resta va ser un picoteig per l'extensa discografia del grup. Tennant, molt comunicatiu, va oficiar de mestre de cerimònies d'un concert generós en durada i repertori, però justet de volum, especialment per a tots aquells que es van haver de situar a darrere de la taula de so, on, de vegades, costava de seguir el fil de veu del cantant.

Van ser els grans 'hits' el que va fer que l'espectacle no decaigués. Ben distribuïts, van sonar clàssics com 'Se a vida é (That's the way life is)', 'West End girls', 'It's a sin' o 'Go west' i van demostrar no tenir data de caducitat. A més, quan molts assistents ja desfilaven pensant que el concert s'havia acabat, van regalar 'Domino dancing' i 'Always on my mind' en forma de bis. Una propina més que agraïda pel públic mentre Residente i Parov Stelar començaven els seus concerts.

El memorable concert de Ryan Adams

Malgrat la gran afluència de gent al concert de Pet Shop Boys, un cop d'ull permetia constatar que el concert de l'alemany Dellé també tenia el seu públic. El membre dels Seeed, grup que va triomfar al darrer Cruïlla, oferia un impecable concert amb una visió molt personal i actualitzada de la música jamaicana, mentre Viva Suecia posaven de cap per avall la carpa Movistar+ amb la seva intensitat. Moments abans, Ryan Adams havia patit una fuga d'espectadors cap a Pet Shop Boys, però això no va ser fins al final d'un concert memorable, amb un repertori que va incloure prou material dels primers discos per compensar els 15 anys que ha trigat a tornar a Barcelona des de la primera vegada que hi va actuar, en un accidentat concert a la sala Bikini.

Parov Stelar fa ballar amb el seu 'electro jazz'

Mentre l'austríac Parov Stelar feia ballar amb el seu 'electro jazz' una impressionant multitud a l'escenari Time Out –les grades estaven desbordades–, el cantant de Calle 13 presentava el seu primer disc en solitari, titulat simplement 'Residente' (2017). Es tracta d'una proposta més dura que la del grup que comparteix amb Visitante, tot i que en directe René Pérez Joglar amaneix el repertori amb cançons de Calle 13 com 'El aguante', 'Calma pueblo', 'Fiesta de locos', 'La vuelta al mundo' o 'Vamo' a portarnos mal', totes molt celebrades pels assistents.

The Prodigy, demolidors

Mentrestant, Cala Vento demostraven a la carpa tot el que són capaços de fer només amb una bateria i una guitarra en un concert de gran intensitat. A l'escenari Radio 3 –el més allunyat– Oques Grasses feien cantar i ballar els que no els va importar perdre's The Prodigy i la seva demolidora 'rave' plena d'agressivitat que va fer aixecar el públic amb clàssics com 'Firestarter'.