El pervers potencial humorístic d'un peu de foto

Barcelona.¿Escriure peus de foto poca-soltes de pintures del Renaixement és una gamberrada o una genialitat? Si ho fa el blogaire conegut com El Hematocrítico és, sens dubte, la segona opció. Darrere de l'àlies s'oculta un mestre de primària gallec amb un enginy sobrenatural per descobrir l'humor amagat en un retaule medieval. Li va succeir en una visita al Louvre, fa 8 anys, en què no va parar de petar-se de riure davant de quadres com el d'una noia pessigant-li el mugró a una altra o el d'un sant donant-se cops al pit amb una pedra. "Al Louvre posen el títol en francès i després en versió original -explica-. Em va semblar que, fet en clau d'humor, era el format ideal per a un tumblr ".

El 2012, després d'anys arrasant a la xarxa, una recopilació d'entrades del Tumblr arribava a les llibreries com El Hematocrítico de arte , que ja va per la tercera edició. La fórmula? Una pintura antiga i un peu de foto ocurrent que obliga a mirar-se el quadre amb uns altres ulls. "Jo no sóc un entès en art -confessa-. De les dues coses que donen forma al llibre, l'art i les bajanades, m'interessen més les bajanades".

Tot i trepitjar sovint el delicat terreny de l'art sacre, els seus acudits encara no han molestat a ningú. "És perquè el meu humor és molt blanc, no m'agrada fer sang -diu-. Jo només descric el que veig: si en una pintura surt un Crist empiocat i el titulo Cristo moñas , l'ofensa no va dirigida a Crist, sinó a la iconografia que fa servir l'autor".

Drames d'estar per casa

Una altra afició d'El Hematocrítico és recopilar les notes que es deixen els veïns a les zones comunes dels edificis. Quan en va reunir una vintena va obrir el tumblr Drama en el portal i en va començar a rebre una mitjana de 15 o 20 al dia que ell selecciona "en funció de l'impacte". En la tria final abunden les mostres d'indignació per haver trobat a les escales excrements animals i humans, orina, burilles i coses pitjors -"He après que tot el que pugui ser considerat deixalla és susceptible d'aparèixer en un portal", conclou-, felicitacions per la potència sonora dels amants (com "Enhorabona! El d'ahir va ser el més llarg que us he sentit mai. Firmat: el veí de l'habitació de sota") i, fins i tot, crítiques a la selecció musical ("Al veí que posa Rolling in the deep a tot volum des de fa setmanes, t'agrairia que abaixessis la música. Ho aprofito per informar-te que Adele té més cançons, com Someone like you i Set fire to the rain "). Aquest estiu El Hematocrítico ha reunit els exemples més destacats en la versió en forma de llibre de Drama en el portal . Però veure tanta ràbia i bilis concentrada, diu, l'ha transformat: "Jo abans era molt del 15-M i del Junts podem! , però des que vaig començar aquest projecte he perdut la fe en la humanitat".

Tot i les bones vendes i crítiques dels llibres, l'èxit del qual està més orgullós és la popularització de la paraula tróspido : "És una broma de la meva colla. Un amic va sentir com una iaia li deia a una altra: «Pots casar-te amb el teu cosí, però els fills et sortiran tróspidos »". La paraula no figura al diccionari, però El Hematocrítico la va començar a fer servir a les xarxes i es va començar a estendre. El punt d'inflexió va arribar amb el reality ¿Quién quiere casarse con mi hijo? . Els tuits d'El Hematocrítico mofant-se del programa van tenir tant èxit que, des d'aleshores, ja es coneix popularment com el programa dels tróspidos .