Cinema
Cultura26/08/2018

Personatges trans: ¿qui els hauria d’interpretar?

Les crítiques a Scarlett Johansson per voler interpretar un home trans agiten el debat sobre la representació de la transsexualitat al cinema

Xavi Serra
i Xavi Serra

BarcelonaL’any passat Daniela Vega va estar a punt d’optar a l’Oscar a la millor actriu per interpretar una dona trans commocionada per la mort del seu amant al drama xilè Una mujer fantástica. Finalment Vega no va aconseguir la nominació però sí que va presentar un dels premis; a més, la pel·lícula va guanyar l’Oscar al millor film de parla no anglesa. Però a banda dels elogis que va rebre la seva interpretació, potser el triomf més gran de Vega va ser mostrar al món la convicció i veritat que una actriu trans podia imprimir en un personatge com la Marina. No és exagerat pensar que el ressò de l’èxit de Vega, sumat a l’auge del moviment #MeToo, tingui molt a veure en el sorgiment d’un debat abans inexistent sobre qui ha d’interpretar els personatges transsexuals al cinema. ¿Ho han de fer actrius transgènere com Vega o cisgènere com Felicity Huffman a Transamerica i Jared Leto a Dallas Buyers Club? ¿O simplement el que al director li sembli millor?

El primer gran nom de Hollywood en veure’s atrapat en el foc creuat d’aquest debat va ser Scarlett Johansson. L’actriu havia de protagonitzar el biopic Rub and tug sobre el gàngster transsexual Dante Tex Gill però després de ser criticada insistentment a les xarxes socials va decidir fer marxa enrere, explicant a través d’un comunicat que s’havia adonat que havia estat “insensible” i que havia après molt del col·lectiu trans. “Sento una gran admiració per aquesta comunitat i espero que continuï el debat sobre la inclusió a Hollywood”.

Cargando
No hay anuncios

Presa de consciència o exercici de relacions públiques? El debat està servit. I la mateixa Daniela Vega té una opinió al respecte, però potser no la que molts s’imaginen. “Que un actor cisgènere interpreti un personatge trans és només un tipus d’exercici actoral -explicava l’actriu a l’ARA durant l’últim Festival de Sant Sebastià-. La meva idea de l’art és qüestionar-ho tot, estic disponible per interpretar personatges de qualsevol gènere i, de fet, els he interpretat: transgènere i cisgènere, masculins i femenins. Sovint em pregunten si les persones trans validem les persones cis que interpreten trans o si quan interpretem personatges cis la comunitat cis ens valida. I a mi em sembla que l’art és la inclusió total de l’experiència humana. Qui intenta dividir l’art en categories no està entenent què és”.

Cargando
No hay anuncios

Bibiana Fernández, referent

Vega citava com a referent i exemple a seguir l’actriu espanyola Bibiana Fernández, que igual que l’actriu xilena ha interpretat personatges trans i cis al cinema. Un exemple significatiu és La ley del deseo, l’obra mestra d’un director tan poc sospitós de transfòbia com Pedro Almodóvar, en què Carmen Maura interpretava Tina, una dona transsexual, i Fernández, en canvi, encarnava una dona cis, l’ex de la Tina. Vega posava altres exemples: “El teatre kabuki estava permès només als homes i ells interpretaven dones sense ser qüestionats. El mateix passava en el teatre elisabetià. Per què ho qüestionem ara, doncs?”

Cargando
No hay anuncios

“Les coses han canviat”, respon a Vega el director trans Ian de la Rosa (Granada, 1988). Ell mateix ha canviat d’opinió en els quatre anys que fa que va rodar el seu curt Víctor XX, que protagonitza una adolescent d’un poblet d’Almeria en conflicte amb el gènere que la família i la societat li han assignat. Si llavors va triar una noia cisgènere (Alba Martínez) per interpretar el protagonista ara diu que ja no ho faria. “Aleshores semblava tan complicat que ni m’ho vaig plantejar, prou feina tenia a trobar algú d’Almeria que encaixés en el paper -explica-, però en aquests últims anys s’ha produït un moviment de visibilitat increïble i la situació és molt diferent. A més, després que jo mateix hagi transitat no em puc imaginar utilitzant un actor cis per a un paper trans”.

Cargando
No hay anuncios

En aquest nou escenari de visibilitat de les persones trans en la ficció, De la Rosa subratlla el paper que ha jugat la televisió: “ Transparent va donar el tret de sortida i després van sorgir molts personatges a Vis a vis, Orange is the new black, Sense8...” L’any passat De la Rosa va preparar un projecte de sèrie per a Movistar+ sobre una noia cis (Natalia de Molina) que s’enamorava d’un noi trans. I tot i que la sèrie no va sortir, el director tenia clar que només es faria amb un actor trans. “En funció de si has transitat o no, el físic trans no és fàcil de representar. La forma de la cara i del cos, la manera de moure’s... I un actor cis no es prendrà hormones. Però quan veig un actor amb perruca fent de noia trans se’m regira l’estómac”.

Cargando
No hay anuncios

Sostre de vidre

De la Rosa està d’acord amb la idea que els actors han de poder interpretar tot tipus de papers. “Però em serà més fàcil acceptar-ho quan haguem trencat el sostre de vidre que hi ha ara i la majoria de personatges trans no siguin representats per intèrprets cis”. El director subratlla que quan parla d’aquests temes no està suggerint en cap cas imposar cap mesura. “Jo no estic parlant de fer cap llei ni mesura -diu-. Hem d’aprendre a parlar dels temes sense judicialitzar tots els conflictes que tenim com a societat. A mi em sembla bé que continuïn havent-hi ficcions en què actors cis interpretin persones trans si els altres tipus de representacions tenen una força similar”. Mentrestant el film que havia d’interpretar Scarlett Johansson està aturat. La comunitat trans l’ha felicitat per fer marxa enrere i deixar el pas lliure a un actor trans, però sense Johansson no sembla que el personatge l’arribi a interpretar ningú, sigui trans o cis.

Cargando
No hay anuncios
Un laboratori dramatúrgic sobre gènere a la sala BeckettA l’octubre tornaran a la Sala Beckett els tallers de dramatúrgia al voltant del gènere i la identitat trans que organitza l’Espai DebuT*. Estan pensats sobretot per a persones trans, però estan oberts també a persones cisgènere. “La transició té un cost econòmic i emocional molt alt, és un procés molt dur –explica Ian de la Rosa, un dels fundadors–. L’Espai DebuT* es funda per ajudar els artistes trans creant un espai segur i barat per trencar la barrera d’incomoditat i falta d’autoestima respecte als nostres cossos”. A més de tallers sobre cos i moviment, maneres de representar l’arquetip trans i teatreràpia, l’Espai DebuT* aquesta temporada també organitzarà un laboratori de creació dramàtica. “L’objectiu és tenir alguna cosa per representar a la Beckett al maig i al juny i, si els agrada, treballar-ho com si fos una creació pròpia de la Beckett”, diu De la Rosa, que la temporada passada ja va participar en l’espectacle 'Trans (Més enllà)', que tornarà al Lliure de Gràcia el març que ve.