Alerta per l'estatus del català en una Catalunya independent

BarcelonaQuina llengua parlarà la Catalunya independent? Aquesta és una de les qüestions més polèmiques i alhora més troncals del procés constituent que està vivint Catalunya. I és el meló que el Grup Koiné –format per 14 professionals de la llengua com Joaquim Arenas, Diana Coromines, Pau Vidal i Enric Larreula– ha decidit obrir ara, després d'un any i mig de feina, presentant en societat un manifest que defensa "la restitució al català de l'estatus de llengua territorial de Catalunya" i "la reversió de la pràctica de la subordinació sistemàtica i generalitzada de l'ús del català a l'ús del castellà". El document ha estat signat per unes 200 personalitats de la cultura i, en concret, especialistes en la llengua, des de premis d'Honor com Jaume Cabré, Maria Antònia Oliver, Joan Francesc Mira, Josep Massot i Joan Veny, membres de l'IEC com Salvador Cardús, Nicolau Dols, Josep Gifreu i Ricard Torrents, fins a escriptors com Maria Barbal, Narcís Comadira, Bel Olid, Joan-Lluís Lluís, Vicenç Villatoro i Carme Arenas, i desenes de professors universitaris, docents, traductors, estudiosos i professionals de la llengua.

La constitució catalana

El manifest sorgeix arran de l'alerta que genera la posició dels partits independentistes majoritaris respecte de la llengua o llengües que serien oficials en un país independent. Oriol Junqueras ha defensat reiteradament la cooficialitat del castellà i el programa de Junts pel Sí especificava que tant català com castellà seran les llengües de l'administració, mentre que la CUP defensa l'"oficialitat del català". "Els partits naveguen", lamenta el filòleg Josep Ferrer i Ferrer. L'estratègia política per ampliar la base social de l'independentisme topa amb una realitat sociolingüística, afirmen: "El discurs de la cooficialitat, en què hi ha dues llengües que podrien coexistir sense problema, queda desmentit per la sociolingüística. No passa en cap país del món. Al final, en una comunitat única de parlants, una llengua sempre es menja l'altra. La llengua vertebradora només pot ser una", afirma Diana Coromines.

I la seva proposta és que sigui precisament el català "l'eix integrador de la nostra ciutadania" en un marc "d'assumpció pública del multilingüisme com a riquesa individual i social", detalla el manifest. És a dir, no parlen de 'llengua oficial' perquè consideren que és una expressió connotada negativament per l'estat espanyol, però aquest seria l'objectiu final; que el català fos la llengua de l'ensenyament, però també de l'administració, oficial a tots els efectes. Per això, caldrien "polítiques lingüístiques per revertir la situació", diu Coromines, que també preveu necessari un "període de transitorietat". Pel Grup Koiné –que va néixer en la sectorial d'educació de l'Assemblea Nacional Catalana i després se n'ha independitzat–, que una eventual constitució catalana consolidi el que ja diu l'Estatut català, és a dir, la cooficialitat, suposaria "que l'anormalitat lingüística actual continuï essent garantida i esdevingui la falsa normalitat de la república".

També neguen que la defensa del català automàticament exclogui del 'procés' un sector de la població, ja que defensen que no existeix una actitud de rebuig cap a la llengua, com ho demostren les últimes enquestes d'usos lingüístics, que afirmen que el 80% de les persones saben parlar català –si bé només el 36% el tenen com a llengua habitual–. "L'actitud general de la població és positiva respecte el català", diu Ferrer. "El castellà ha estat una llengua d'imposició i també ha estat una llengua d'immigració. No es poden confondre els dos estatus. Com a llengua de dominació, s'ha d'acabar amb la república catalana", defensa Josep Ferrer.

Les ideologia del bilingüisme

El manifest denuncia "la ideologia política de l'anomenat bilingüisme, que s'ha anat inoculant des de les esferes de poder a tota la població" i que intenta "fer creure que la coexistència de dues llengües a Catalunya, totes dues amb un suposat mateix estatus d'oficialitat i igualtat de drets, és un fet natural, positiu, enriquidor i democràtic" quan, en realitat, ells com a experts en la matèria defensen que és "una forma d'encobrir i legitimar la subordinació d'una llengua a l'altra i el consegüent procés de substitució lingüística que pateix la societat catalana".

Segons explica la periodista i editora Diana Corominas, el "pseudoequilibri de les dues llengües és fals i ho veiem en la nostra experiència com a parlants: hi ha una llengua subordinant i una llengua subordinada". Si Catalunya consolida l'actual sistema, que és fruit d'un procés de dominació històric, alerten que el futur del català serà la minorització. També denuncien "la degradació qualitativa de la llengua, en camí de convertir-se en una mena de dialecte del castellà", una conseqüència paral·lela al seu arraconament social.

El manifest, que porta per títol 'Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent' i es presentarà dijous al Paranimf de la Universitat de Barcelona (19.30 h), de moment vol servir de presa de consciència de la societat, perquè quan calgui defensar una postura o altra ho faci amb coneixement de causa. Aquest acte vol ser el punt d'arrencada "d'un ampli moviment ciutadà per la normalització lingüística", que s'ampliarà per tot el territori. Per això obriran el manifest a nous adherits, perquè creuen que cadascú ha d'exercir la seva responsabilitat individual, sigui quina sigui la seva llengua d'origen.

Tot i que el manifest que s'ha fet públic no detalla com es concretaria la nova situació del català en la constitució, ni en cap àmbit específic, l'ARA ha tingut accés als documents de treball del Grup Koiné, que conclouen que, per capgirar el procés actual de substitució lingüística caldria: anul·lar l'estatus jurídicopolític del castellà com a llengua 'oficial' a Catalunya i anul·lar la bilingüització obligatòria en castellà a les escoles (l’ensenyament del castellà seria únicament optatiu, igual com altres llengües).

Manifest sobre la llengua en la futura República Catalana