‘El perro del hortelano’, espolsat d’estereotips

BarcelonaLope de Vega (Madrid, 1562-1635) va veure en la faula d’Isop, sobre un gos envejós que no menja palla però tampoc deixa menjar-ne a un bou famèlic, una analogia per parlar d’una dona incapaç d’estimar i de tolerar als altres que estimin. L’escriptor es va apropiar de la moralitat del relat per construir El perro del hortelano, una de les seves comèdies més emblemàtiques. Ara la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC) rescata el clàssic reinterpretant-ne l’analogia amb la voluntat d’espolsar la protagonista de connotacions negatives i d’estereotips.

“A la Diana se l’ha vist sempre com una histèrica i una fresca, però si fos un home se’l consideraria un seductor”, assenyala la directora de l’espectacle, Helena Pimenta. Per transformar aquest perfil, la seva lectura del muntatge aprofundeix “en el dolor de la protagonista i en les dificultats per trencar amb les convencions socials malgrat que és una dona rica”. Aquesta situació també empeny Pimenta a reflexionar sobre “què li passa a una dona amb poder i sobre totes les coses a què ha de renunciar”.

L’actriu Marta Poveda, encarregada d’interpretar la Diana, entén la història com “el viatge d’una dona empresonada en una gàbia d’or fins a la llibertat”. Poveda la defineix com “una neòfita de les emocions” i posa èmfasi en el seu desconeixement sobre les qüestions amoroses. Estrenat a Madrid l’any passat i després de més de 100 funcions, l’espectacle arriba avui al Teatre Nacional de Catalunya, on es podrà veure fins al 7 de gener. Al repartiment, format per catorze actors, també hi ha Rafa Castejón, Joaquín Notario, Marta Poveda i Óscar Zafra, entre d’altres.

El conflicte social, que impossibilita les relacions entre persones de classes diferents, mou els fils de l’espectacle i fa aflorar les debilitats dels personatges. Pimenta subratlla que la comèdia “no està muntada sobre un error, sinó sobre un dilema”, i que això la dota d’una profunditat poc habitual en el gènere. “Riem de la impotència i la malaptesa dels personatges -assenyala la directora-. Tots són bastant imperfectes, nosaltres n’hem volgut mostrar les vergonyetes”.

Malgrat que El perro del hortelano va ser escrita entre el 1613 i el 1615, Pimenta la ubica a Nàpols al segle XVIII, una llicència que s’han permès per ambientar així la història en una estètica que li agrada més. Sense tocar, segons Pimenta, “ni una sola coma” del text, el CNTC vol “posar al dia l’obra” i abordar-la des d’una mirada nova. Per això la tracten “de manera molt fluida i vital”, tot i que han treballat per mantenir la solemnitat del text. “Sabem que aquest llenguatge tan cultivat de Lope de Vega eleva el text, fa que se situï una mica per sobre -diu la directora-. Però això no ens ha de fer perdre la comicitat ni la ironia que hi ha a tota l’obra”.