El periodista de l’ARA Jordi Nopca guanya el Documenta

BarcelonaEl periodista de l’ARA, escriptor i traductor Jordi Nopca (Barcelona, 1983) ha guanyat el premi Documenta pel recull de narracions Puja a casa. El jurat ha destacat de l’última obra de Nopca “la prosa quirúrgica, la intenció literària i els tocs d’humor per retratar el món de la parella dins d’un context contemporani en què els personatges pateixen els estralls de la crisi econòmica i la desorientació vital”. El guardó, convocat des del 1980 per la llibreria Documenta i des de l’any passat també per L’Altra Editorial -anteriorment el segell aliat era Empúries-, té una dotació de 5.000 euros i reconeix una obra inèdita d’un autor més jove de 35 anys. El llibre es publicarà el mes de març de l’any que ve. Els últims premiats amb el Documenta van ser Albert Forns i Yannick Garcia, i al llarg de 30 anys l’han guanyat autors com Jordi Coca, Lluís-Anton Baulenas, Vicenç Villatoro, Toni Sala, Sebastià Alzamora i Vicenç Pagès Jordà.

El títol provisional de Puja a casa sorgeix d’un dels relats més extensos. És la proposició que fa una dependenta del Bulevard Rosa durant les vacances de Nadal a un altre dels protagonistes del conte, on apareixen venedors de xocolata desfeta, segurates, un historiador local, un personatge conegut com a Robin Hood i un exnòvio amb tendències violentes. “El que he volgut és ser tan realista com fos possible. Tot és ficció, però algú que em conegui trobarà algun personatge que s’assembla a algú que conec”, reconeix. I tot i que ha limitat els escriptors que hi apareixen citats o camuflats, un dels personatges de carn i ossos que és protagonista secundari al relat La navalla suïssa és l’escriptor suís Peter Stamm, a qui va entrevistar el 2011 per al diari.

Un reflex de la Barcelona d’ara

El coordinador del suplement literari Ara Llegim va debutar com a novel·lista el 2012 amb El talent (LaBreu Edicions), un viatge literari farcit d’ironia i referents culturals. El talent era una novel·la optimista, en què una parella d’editors tan independents que no havien publicat ni un llibre aconseguien un prototip capaç de detectar el talent literari i nodrir el catàleg d’Edicions del Cocodril per sempre més. En aquest nou llibre, amb deu narracions que ha escrit al llarg dels últims cinc anys, els personatges -essencialment parelles heterosexuals, consolidades o només amants, però també parelles de pare i fill o d’avi i nét- han de fer front a una realitat menys divertida i més precària que la d’ El talent. La dependenta del Bulevard Rosa en qüestió és una llicenciada en història de l’art especialitzada en Lucian Freud que encadena feinetes temporals. En un altre dels contes hi ha una parella que sempre s’ha dedicat a l’hostaleria fins a la crisi. “Quan l’home es queda sense feina de grum, es desencadenen una sèrie de situacions que acaben sent reflex de la Barcelona d’ara. I fins i tot hi ha un moment d’esclat”, explica l’autor.

Els relats de Nopca fugen de l’anècdota; els personatges es prenen el seu temps. “Tinc la sensació que en aquests contes passen més coses que en la novel·la, que he complicat més les trames -afirma-. El meu problema és que cada vegada m’agrada més estar amb els personatges, però això no necessàriament vol dir que n’hagi de treure novel·les. Penso obsessivament en aquestes criatures, sobretot en els viatges en metro”.

Les facetes d’un totterreny

El periodista i escriptor és infatigable. Té començada la segona novel·la, ha publicat la plaquette de poesia La ciutat de la justícia (Terrícola, 2014) i anteriorment havia traduït novel·les de David Monteagudo, William Maxwell i Jetta Carleton. El 2013 va rebre el II Memorial Pere Rodeja, atorgat pel Gremi de Llibreters, per “oferir als lectors una mirada àmplia, innovadora i completa de la realitat literària del nostre país” amb els seus treballs periodístics. La feina a l’ARA també li va valdre el desembre de l’any passat el reconeixement de l’Any Espriu per la cobertura periodística d’aquesta commemoració. Aquest any ha guanyat amb El bufet giratori el concurs de relats col·lectius organitzat per TRAM en col·laboració amb l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM).