El perill de la literatura juvenil políticament correcta

BarcelonaA Lucille ja no hi ha monstres o aquesta és la lliçó que no es cansen de repetir els adults. Però la Jam se'n troba un que ho podria ser i es qüestiona allò que li han fet creure. Com es pot salvar el món dels monstres si ni tan sols els podem posar nom?, ve a dir Mascota, d'Akaweke Emez (Indòmita, el segell juvenil de Raig Verd), que ja ha estat censurat en biblioteques dels Estats Units. "L'amenaça no desapareix per molt que diguis que no existeix", assegura Laura Huerga, editora de Raig Verd. Darrerament, hi ha hagut molta controvèrsia sobre si s'han de reescriure o no llibres i ha augmentat la censura a favor d'allò que se suposa que és políticament correcte. És positiva tanta sobreprotecció? Quin mal pot fer Roald Dahl? Què pot passar si limitem l'accés a determinats continguts perquè no encaixen amb la sensibilitat del nostre temps? I, sobretot, ¿què passa si ho fem en l'adolescència, quan es produeixen tants canvis?

Aquest cap de setmana, l'11 i 12 de març, se celebra el Flic, el festival de literatura i arts infantil i juvenil, al Disseny Hub de Barcelona, amb el lema (Re)interpretar el món, que posa el focus precisament en la vàlua del patrimoni literari tradicional a través de les versions. "Volem parlar de què en fem, de les versions del corpus literari, de les que traspuen valors que potser no són els més adients. Hi ha adaptacions rigoroses i d'altres en què la vàlua literària baixa estrepitosament", opina la directora del Flic, Magalí Homs. El festival recuperarà la tradició d'explicar contes, però se'n faran diferents versions. Homs no creu que la literatura ens hagi de fer sentir còmodes perquè s'adequa millor a la nostra manera de veure el món i als nostres valors. "La literatura és un art i com a art també t'ha de fer sentir incòmode, t'ha de remoure alguna cosa".

Lectures sense restriccions

La dèria de protegir el llenguatge és, en opinió de Huerga, difícil d'entendre. "Protegim molt el llenguatge i, després, aquests mateixos adolescents veuen porno a TikTok; ho focalitzem tot al lloc que no toca. Si protegim tant, els adolescents no tindran context ni sabran d'on venen".

Una de les qüestions controvertides, al marge del llenguatge, és si tots els llibres han de ser accessibles, sense restriccions. "Els infants són intel·ligents, no són estúpids ni éssers desvalguts. I que siguin adolescents no vol dir que siguin mals lectors", afirma Joan Portell, que acaba de publicar, amb Cristina Correra, Lectures que fan lectors (Eumo). "Dahl fa por perquè posa els pares davant el mirall, diu que els adults són imperfectes i tenen les seves mancances", opina Portell.

A les biblioteques públiques de Barcelona no hi ha llibres prohibits. "Nosaltres creiem en educar-los perquè tinguin capacitat crítica; poden discernir què està bé i què no i sempre hi ha la possibilitat de debatre", assegura Anna Herráez, responsable del Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil. "Els adolescents poden considerar també que els progenitors estan desfasats. Les maneres de pensar sempre canvien. ¿Per què hem de pensar que nosaltres tenim tota la raó i totes les generacions anteriors estaven equivocades?, es qüestiona Herráez.

El perill del bonisme

Un dels grans perills d'una literatura plana i políticament correcta és l'avorriment. "Part de la literatura està caient en el bonisme i una literatura plana és el pitjor que pot passar, perquè després ens costarà agafar un altre llibre", assegura Homs, que creu que hi ha una sobreabundància d'aquesta literatura. "Els llibres plans responen a una necessitat del mercat de donar resposta a coses que no se solucionen a través dels llibres", afegeix. Aquests "llibres/medicina" serien, segons Homs, aquells que parlen de què fer quan es mor un familiar, quan se separen els pares... "Donen resposta immediata, però no creen lectors", detalla.

A De Robinson Crusoe a Peter Pan (2006), Vicenç Pagès Jordà assegurava que entre les dues novel·les del títol, publicades el 1719 i el 1904, s'escriu tota la gran literatura juvenil que es pugui desitjar. Els clàssics són sempre un recurs. "Són històries universals que no van ser escrites per a joves, però ens parlen de grans temes en una edat vital. Enganxen sense bonisme i sense sentimentalisme", reflexiona Homs. Però hi ha molta altra literatura per a tots els gustos. Escollir-ne, en un mercat saturadíssim, pot ser complex. En aquesta edat, compten sobretot els amics. Els adolescents volen ser independents i triar ells. "En aquesta etapa és molt important allò que recomanen els amics, és tot més horitzontal. Això explica, en part, èxits com Harry Potter i Geronimo Stilton. El problema és que tenim una societat poc lectora. Entre primària i secundària perdem molts lectors", diu Portell.

A vegades, trobar companys de classe que comparteixin l'afició per la lectura no és fàcil. "Em preocupa molt que cada vegada la lectura està més feminitzada: pel que fa a préstec, per cada quatre noies hi ha un noi. Tanmateix, després d'un any, puc descobrir que el noi que mai ve a buscar llibres en realitat llegeix, però no demana llibres a l'escola perquè no vol ser reconegut públicament com a lector. Encara tenim els mateixos estereotips, que llegir és de gais, de fa trenta anys", explica la bibliotecària escolar i professora de la UB i la UAB, Júlia Baena.

Unes grans aliades són les xarxes. Hi ha aficionats a la lectura, a vegades de gèneres molt específics, d'arreu del món que es connecten gràcies a internet. "Si al nostre entorn ningú comparteix la nostra afició per determinats llibres, a les xarxes segur que hi haurà algú", diu Portell. L'escriptora Laura Gallego, per exemple, té fans connectats que provenen de diferents racons del planeta. "És importat trobar algú a l'altra banda", precisa Portell. Herráez destaca també la importància dels clubs de lectura presencials: "Emociona veure les dinàmiques que es creen i no només entorn dels llibres, sinó que després també sorgeixen altres converses sobre pel·lícules o altres activitats culturals".

La censura invisible

"En la literatura juvenil, la censura és menys visible que en la infantil, però això no vol dir que no existeixi. Continuen havent-hi temes tabú", assegura Baena. Hi ha temes que pràcticament no es tracten, com els sistemes polítics i econòmics. "Normalment, s'aborda des de la distopia o es parla dels efectes de la política, com ho han fet fantàsticament Anna Manso o Maite Carranza, però no es qüestiona el sistema", diu Baena. Per trobar exemples, Baena recorre als clàssics com 1984 de George Orwell, Un món feliç d'Aldous Huxley, o V de Vendetta d'Alan Moore. En la literatura realista, segons Baena, tampoc es parla gaire explícitament de sexe o de temes més durs com el suïcidi, l'avortament, l'assetjament... Hi ha una manca de bona literatura que tracti aquests temes, però hi ha oferta de novel·la romàntica contemporània. "Són novel·les molt masclistes i tòxiques, com After, que ha tingut molt d'èxit", diu Baena. Però, a poc a poc, van sorgint llibres que tracten temes, per exemple, de LGTBI.