Amb 'p' de piano i amb 'p' de Perianes
Cada actuació del músic andalús revela la seva maduresa i la seva saviesa
Javier Perianes
Palau de la Música, 15 abril 2021
Que Javier Perianes és un dels millors pianistes espanyols és de domini públic. I cada actuació del músic andalús en revela la maduresa i la saviesa, sense pal·liatius. I el programa del recital de dijous al Palau de la Música ho confirma, reblant el clau.
El programa era complex i dens, començant per una Sonata n. 12, op. 26 de Beethoven, que des de la tonalitat de partença (la bemoll major) semblava com si Perianes busqués una dimensió metafísica en totes i cadascuna de les notes del primer moviment. No és tan sols la pulsació virtuosa allò que fa grans les interpretacions del músic, sinó també la manera d’estar davant de l’instrument, reverenciant l’obra, el compositor i el teclat… i el pedal, que això per si mateix ja és un espectacle.
La cosa seguia amb un altre plat fort com la Sonata n. 2, op. 35 de Chopin, en què la concepció fúnebre del tercer moviment semblava pivotar a l’entorn de l’obra, ja des del grave inicial. Semblava, a més, que Perianes buscava analogies i comparacions amb Beethoven, com si volgués fer entendre (i és ben just que sigui així) l’herència de Beethoven en el compositor polonès. Tota una lliçó.
La llum es va fer present amb dos fragments de Goyescas de Granados abans de les harmonies poètiques i religioses de Liszt i en concret el número 7 (Funérailles). De fet, la vetllada se centrava en la dialèctica amor-mort, constant en la literatura romàntica, inclosa la musical (i també l’operística).
Recital de tesi, doncs, a càrrec d’un artista savi i meticulós, capaç d’oferir una narrativitat lògica de la mà dels grans del piano i sempre amb cura i sensibilitat, amb refinament i bon gust, amb bon ofici i amb molta experiència al darrere, amb molt d’estudi i amb molta disciplina…, però sense que es noti.
Perianes és capaç d’elaborar un discurs sòlid, pontificant, però des de la humilitat dels qui més en saben. I a fe que ell en sap molt. I és gràcies a ell que la p de l’instrument i del cognom de l’artista adquireix una dimensió de sinonímia. Perquè, senzillament, Perianes és sinònim de pianisme pur.
