Perejaume: "Tots som ultralocals, però hi ha gent que ho dissimula més"
Un mes abans d'inaugurar retrospectiva a la Pedrera, Perejaume ha presentat el seu nou poemari, 'Pagèsiques' (Edicions 62), que conté cinc llibres escrits entre el 2003 i el 2011 i que reprèn temes del seu anterior poemari i de llibres d'assaig com 'L'obra i la por' i 'Els cims pensamenters'
BARCELONAPerejaume ha estat "agrupant els materials de Pagèsiques" durant gairebé una dècada: en tot aquest temps, ha viatjat menys i s'ha anat arrelant més a un paisatge, el del Montnegre, i n'ha confegit un llibre de poesia inusual, que supera les 500 pàgines. "Cada vegada el marc dels meus poemes és més local per qüestions biogràfiques –explica–. Parlem de globalitat i en segons què som més trencats que mai. Aquests darrers anys, voluntàriament i vocacionalment m'he estavellat contra un lloc concret i precís. Tots som ultralocals, però hi ha gent que ho dissimula més".
El nou poemari de Perejaume està format per cinc llibres: Pagèsiques, Els arbres, Els suros, Taller i Bloc de notes. "El que s'assembla més a un llibre d'aquestes característiques és una cata geològica, en què es veuen capes de terra que es van sobreposant fins a formar un espai". La floració de la geologia, els arbres-camí (i els arbres com a signe), l'observació atenta de la natura i el respecte i fascinació pel món vegetal són alguns dels temes que el lector es va trobant, de manera recurrent, en un llibre que porta un títol que homenatja Virgili i que conté uns quants poemes amb ressonàncies verdaguerianes, foixianes i mironianes.
